Page 11 - civtat18

ELS NOSTRES CONTES
LES ROSES NEGRES
A OcT.W! S.M.TOR
Es coneixien de petits. Quan la Nuri
na comare del veinat que els havia seguit de lluny, quan passaven pel carrer fent bras-
nasqué, ¡'Albert no tenia encara un mes. Les
dues families vivien al mateix carrer, i, tot i set, només pel gust de veure, tan ben avin-
essent amigues, es parlaven molt de lluny
en lluny. Els pares havienanat a estudi junts
i les mares havien jugat plegades, Heus aci,
dones, dues liars entre les quals s'havia es-
tablert, del casament enpa, com una mena
de parentiu esva'it, pero existent. Fou en
una de les visites que les dues criatures s'es-
tiraren els cabells per primera vegada. I sortí
de boca dels propis pares la dita cordial:
—Faran bona parella, no?— L'Albert i la
Nuri van fer-se grans; i prescindint de la
voluntat deis pares, inútil, fos com fos,
s'aplegaren gentilment i formaren la parella
més bonica del barri. Eren dos nuvis que ja
tenien quelcom de casats al seu entorn. Si
algú hagués gosat afirmar que la Nuri i ¡'Al
bert no serien, un dia o altre, marit i muller,
hauria fet el mateix efecte que parlar de
viduTtat abans de les noces. Era cosa feta.
I ells mateixos ho tenien, de temps, tan ben
decidit, que primer s'hauria enfonsat la ciutat
sota terra abans de trencar el pacte lligat.
S'estimaven amb deliri, pero quietament.
Era un éxtasi suau, amor de germá i germa
na, pero ben bé de promés i promesa. Ni ¡'Albert era capa? de posar els ulls en cap
més dona ni la Nuri en cap més home. S'ha- vien format com si l'un fos el mirall de l'altre. I, ádhuc, s'assemblaven; la mateixa
finor de faccions de la Nuri la tenia ¡'Albert,
pero més afermada, més incisiva, més a plom. Alts i primets tots dos, de perfil exac- te, d'actituds gairebé calcades i de gustos indistints (s'oblidaven de parlar de moltes coses, perqué, al fons d'ells, ja sabien que coincidien sense dir-les), la Nuri semblava embolcallada d'un vel de claror, mentre que ¡'Albert era tot ell nervi i agilitat. Sé d'algu-
guda i tan embellidora, la parella d'enamorats. L'Albert i la Nuri eren feÜQOs; i qué podria
evitar que ho fossin, com ara, tota la vida? Ella era una mestressa de casa admirable,
segons la dita d'ell; i ell era tot un cap de casa, segons la dita d'ella. En realitat, eren dos aprenents de marit i muller deliciosos. Faria goig de veure la familia que n'hauria de sortir, si les coses no s'esguerraven!
Les coses no s'esguerraren, de moment;
pero la vida de cada dia, replanet amagat del bon aparellament, amb qué no compta-
ven abans de trobar-s'hi, cuidé de separar
los per algún temps. L'Albert hagué de
marxar per questions del despatx patern. I
la estada a l'estranger, que d'antuvi fou
fixada, tirant llarg, per cosa de mig any,
¡'Albert sabia prou bé que podia prollongar-
se, per poc que els negocis marxessin, fins aunanyomés.Unanyllunydelaseva
Nuri! L'Albert es prepara a partir, seguint el
designi del pare, pero de mala gana i sense
cap mena d'ilMusió. La feina del despatx era del seu gust; tota la vida havia ajudat, i es
proposava sostenir la fábrica de teixits quan el seu pare morís o es retirés. Fill i pare
s'avenien, i no hi havia perill per aquesta banda. L'Albert, pero, no servia per a viat-
jar; que el deixessin a casa, del despatx a la fábrica i al despatx, i que posessin un viat-
jant i Uns quants representants on calgués de l'estranger. Aquest era el seu proposit en
emprendre el primer viatge substituint al pare. Si hagués pogut, ell mateix ja se'n hauria cuidat ara. Pero el pare manava, i calia obeir.
L'Albert i la Nuri, tristos com dos pollets en tarda plujosa, no servien més que per a
—61