Page 10 - civtat18

guiadors de les joventuts no poden ignorar
que els carácters i eis sentiments no es for men pas soiament amb iiibres, sense queamb
aixo vulgui dir que aquests no constitueixen elements importantíssims de la educado.
En altres llocs, jo he parlat sovint de la eficacia de l'exemple. Cada vegada n'estic més conveuQut. Potser per aixo les genera- cions passades, en molts aspectes de la educado, ens eren superiors. Avui hi ha un excés de mals exemples. La part que la vida actual fa a Taudácia, sovint al cinisme, és altament desmoralitzadora. L'admiració de
l'éxit, no controlada amb una deguda apre ciado de les causes que l'han permés, sovint
és funestíssima.
La immensa majoria deis mals de qué
avui es planyen els individus i que fan anar malament ais pobles, no tenen pas altra cau sa essencial que la falta d'una educado ade- quada. És per ella que els homes han de dominar llurs propis detectes, i treure el millor
profit de les qualitats instintives que tingui. És per ella que els pobles han d'aprendre el
camí de llur prosperitat. Mai cap esforp será més ben empleát que el de procurar-se una
educació integral que atenui les forces det mal i enrobusteixi les forces bones que du
sempre tot ésser individual o col'lectiu.
Pel que ais homes, individualment consi
deráis se refereix, els és ben difícil, en la edat madura, salvar les conseqüéncies d'una defectuosa formado mental i moral per les dificiéncies de la educació de la seva infan tesa i de la seva joventut; per aixo a quest problema educatiu té de preocupar tant els encarregats de vetllar per la educació deis altres. Més, pel que ais pobles toca, la pró- pia educació és un problema constant. Només cal reflexionar sobre els mals que cada
poblé pateix i les dificultats amb qué enso- pega per a posar-se al nivell deis altres po bles que admira, per a comprendre que no hi ha pobles forts ni pobles fluixos, ni pobles
felinos ni pobles desgraciats, sinó soiament
pobles més o menys ben educats, ben prepa- rats per a la realització de llurs propis fins
col'lectius.
Conegut el mal, sois cal buscar-ne el re- mei i saber i voler aplicar-lo.
Lluís DURAN 1 VENTOSA
60-
nit de difunts
Sota del Cel — plom ennegrit — la vila blanca s'ha adormit
així que el jorn moria,
i les llars totes s'han tancat
quan del cloquer ha devallat el toe d'Ave-Maria...
1 ha esdevingut fosca, la nit, sense una estrella en l'infinit
que acaronés la vila;
la lluna blanca s'ha torbat
i dins un nuvol endolat son caminal enfila...
Dins el misteri de la nit,
la vila blanca s'ha adormit com si morís tranquila.
M. ROURET I CALLOL