Page 9 - civtat17

LA MENTIDA DE L'ART
El cubisme pictóric ha viscut. Els seus mestres han estat d'aquesta manera uns xar- -darrers defensors Than abandonat. Aixo latansiunsmentiders.(Ésveritatque,altra-
ment, certs cubistes han exposat el desig i aitra cosa que el resuitat lletgíssim d'una mostrat la pretensió de suggerir no solament
.m'enrojoia menys per no haver-hi vist jamai
teoría absurda. No obstaiit, em desconhorta- les tres dimensions, sino també la quarta,
ria d'haver-lo vist passar sense comprendre-
hi res, si la lectura d'un opuscle degut a un
deismésconven^utsentreelsseusdissortats
representants no acabés de donar-me fins un cert punt la ciau del misteri. Havem vist des
d'un quart de segle, en la pintura, bon nom
bre de farsants i de mig-folls. Sempre he
-considerat els cubistes com a gent sincera, a
diferencia deis «fauves roublards> i deis
superrealistes i expressionistes, decidits a tot per tal de fer parlar d'ells. Un quadre
cubista és quelcom tan groller, tan ingrat i tan enutjós que el seu autor no té cap pro- babilitat de plaure. Está, dones, manifesta- ment consagrat al martiri, i creu. El benefici de la bona fe 11 és atorgat, totes les amar-
gors de l'inventor desconegut li són prome- ses. És per aixo que cal, almenys, si no
plányer-lo, estimar-Io.
L'opuscle, dones, que he llegit m'ha inte-
ressat, m'ha confirmat en la meva creen<;a en *la sinceritat deis cubistes. Exposa principis rí-
gids, del tot fundats damunt una molt honora ble aversió per la mentida en art. El cubista
pensa que un artista lleial no té el dret d'enga-
-nyar el public per una representado il'lusoria. Una tela noté més que dues dimensions, alqa-
da i ampiada. És solament per mitjá de trucs que un pintor suggereix la tercera dimensió,
■que és la profunditat, per tal d'enganyar les nostres mirades imitant la natura. L'art verita
ble deuria evolucionar només que en les dues dimensions, per a no fer trampa, i tots els
(1) Com a corol'lari al debat promogut entorn de
I'avantguardisme ens abelleix de publicar aquesta traduc- ció que un company nostre ha fat d'un rapid i rescent
■judicideni-iustre critic i poeta francés O. Mauclair, rela- cionat amb aquest afer.
tan són
famosa des d'Einstein. Aquests, pero, heterodoxos!).
En donar, dones, la iliusió de la natura
vivent damunt una tela inanimada, l'artista
peca contra la veritat. Llavors, ¿qué pot i qué deu fer? No li resta aitra cosa que recercar i combinar línies, colors i proporcions harmo- nioses, sense cap relació amb els objectes i les formes de nostre món. Així acomplirá una pura creació de l'esperit. I com que aquesta creació será afranquida de tota re- presentació directa de la natura, podrá ésser contemplada en totssentits, noperdráres del s e u i n t e r é s .
Aquesta teoria seductora ha tingut, per primer avantatge, de fer-me comprendre — i espero per a vosaltres el mateix benifet — perqué hom presenta bastant sovint, a la venda, els quadres cubistes en qualsevol sentit. Els constructors de mares no saben damunt quina llata del bastiment rectangular clavar elganxo per a penjar-lo. Reflexionant,
pero, he cregut percebre algunes objeccions en aquesta curiosa doctrinadeguda ala fobia
de la mentida en art. De primer antuvi, ¿per
qué el cubista incorruptible, ment disfressant amb colors i línies una tela blanca tota nova i per qué, ádhuc, usa colors, paleta, pinzells, emmatllevant els instruments dels mentiders que, abans que ell, ens enganyaren? Per qué, sobretot, pinta, essent així que la lógica pura deuria prohibir-li? Car és un ffsic i un geóme tra i aquests savis, que són els seus germans, no es preocupen pas de pintar. Altrament, la seva concepció d'un art ideal i sense relació amb els objectius i les formes de nostre món, no representant res i podent ésser vist en tots sentits, no deixaria d'ésser original, sinó ha-
—31
«