Page 7 - civtat17

CIVTAT IDEARI D'ART 1 CULTURA
Any III Manresa, 1928 N.' 17
// /Í odernitat i joventut: heus aci dues belles paraules, entorn de les quals horn ' podría estendre's amb llargues disquisicions, per tal de desglossar idees o
emetre simplement conceptes. No és pas aquest, tanmateix, el nostre intent. No s'avé tampoc aquesta tasca amb la nostra manera de sentir ni amb les nostres possibilitats: deixem-la per a aquells temperaments que troben en la fllosofia un camp tothora preparat
per a sembrar-hi la llevor adequada. El fet, pero, que alguns considerin la modernitat com un patrimoni exclusiu deis j'ooes, ens fa immiscuir en aqüestes coses, per bé que només siguí de llambregada.
Cal, en primer Hoc, precisar com la modernitat no té el parentiu que alguns supo- sen amb íexcentricisme i la inconsciencia, ni amb el caprici i la gosadia. La modernitat,
per ésser ben acusada, no s'fia de valer de niitjans fantástics o desconcertants. Vol dir, aixó, que un home de temperament modernitzant no ha de recorrer a truculéncies o mala-
barismes, els quals no poden servir per altra cosa que per a fer-li passar una estona — i
qui diu una estona, diu uns anys — més o menys faceciosos i divertits.
Vestir duna manera extremada i grotesca no vol dir vestir a la moda precisament.
Cal que aquest vestit tingui alhora que un tall elegant, una harmonía de formes perfecta. Cal que siguí ben fet.
Dones bé: per a alguns la modernitat és sinónima d'imperfecció, d'inelegancia i també dincultura. En bona part de manifestacions dart i literatura ultramodernes hi veieu només la intenció de fer una cosa nova; la novetat, pero, es redueix sois a quatre apunts estrafets o a uns jocs de paraules estrambbtics. És una novetat, dones, a mig fer: millor, és un desig de novetat, simplement.
Altres, inspiren la novetat en un sentit de renovado i de perfeccionament. Llur propósit és replasmar la realitat amb el máximum de perfeccions possibles. Per a aquests només és consistent alió que és pensat, només és viu alió que és sentit. Les dificultats
que troben per a la realització de llur tasca — fruit immediat de llurs idees — els servei- xen destímul. Són els que oposen el talent a l'espontaneitat, la norma a l'alzar, l'esforq
a la facilitat.
El noble afany que senten alguns joves per trencar motiles rovellats, per emanci
parse de prejudicis veils i inútils, és una cosa de sentit comú i que ningú no pot, avui.