Page 11 - civtat17

RITMES
10
Luxúria, quimera bicorne; no mare, marastra;
puixanqa temible que domes la forqa de i'homel Quin ávol designi t'emmena darrera ma vida?
Per quina secreta gaubanca m'amargues la blanca
gencor de les dents que mosseguen la fruita de cendra? Qué en treus de guarnir-me la ruta íingint Iluminarles
només per atreure mes passes ben lluny de Tusada
cofurna, n'íal on estojo la deixa mosquina
deis dies que moren? Oh páTlid aspecto de dona
que manes a dins de la casa! Puresa, referma'm els panys de la porta, vigila'm la balda i la lleva!
Hi ha algú part de fora que sotja la meva feblesa; no escoltes la má de Toratge que truca a les teules on dringa la jola sonora de Taigua plujana?
No veus la mirada de flama que crema finestres
i esquerda murados? A dins de les cambres desertes,
udolen els Hops de Tenveja i els gossos de Todi...
Defensa't, puresa. No et torbis. Tan alta com siguis,
redre^a't. Ja truquen, ja truquen! Esquiva Tempenta
feixuga! No brandis paraules eixorques. Per fer-ne
flagells que llampeguin damunt de les seves espatlles ens calen uns nervis de cuiro i uns ossos de ferro!
Qué esperes? VaciTles i fuges? Quin dubte t'espanta? Quin vent de malastre calciga la flor de ta vida? Sospires? Sanglotes? Preludi del cántic terrible! Poruga, no veus el termini de tanta miséria...
ja tornen Ies furies, puresa; i al punt que recules m'imposen Thorrible suplid de totes les hores!
Luxúria, guerrera sorruda; les armes oseados fan goig a la veina! No veus que refusa la Iluita?
Sóc feble. I el eos se m'encorva. I el braq se'm fadiga, Perdut en la selva profunda deis somnis no temo