Page 10 - civtat17

gués estat realitzada fa més de trenta segles a Orient, i en particular entre els musulmans,
la religió deis quals proserin tota representa-
ció de les figures. Els tapissos, les terrisses,
els mosaics no son altra cosa que conjunts
harmoniosos de línies i de colors, mantenint-
se en les dues dimensions (aleada i ampiada),
no representant res d'exacte, i poden contem-
plar-se en tots sentits. Són coses fetes per al
plaer deis ulls i per la fantasia amorfa. Sola-
ment, en Hoc de trampejar damunt la bella
materia empastifant la tela, els Orientals, els
musulmans han emprat qo que hi ha de més
ric: l'or, l'argent, la seda, el nacre, l'esmalt,
la llana fina tenyida deis més hells tons. I
dins aqüestes composicions linials han trohat
el mitjá de suggerir un ideal, una religió, una
poesia. Prop de creacions semhlants, el cu- bisme del segle vint és hen miserable. Ha
pogut tot just servir per a inspirar ais costu- rers i ais magatzemistes alguns motius geo
metries, insolits i, altrament, afrosos. Pel demés, tota la pintura contemporánia dita cd'avantguarda» está viciada per Terror de considerar-se no com un mitjá d'expressió,
sino com un fi en sí; d'allá la miseria desola
dora deis seus assumptes i la seva idolatría
deis procediments, acumulats per a no dir
res. Els cuhistes, per altra part, han assajat
alguna vegada d'aplicar llur teoría al retrat: han descompost la figura humana en un cert
nombre de poliedres. Resultat horrible, pero no original. Albert Düreri Lleonard s'havien
ja, fa cinc cents anys, divertit amb aquest joc com amb la caricatura, que en deriva.
Més aixo era per a abellir-se, i no exposa- ven pas llurs croquis.
L'aversió deis cuhistes per la mentida és,
dones, emocionant. Els ha conduit, pero, a llur pérdua i llur infantilisme, meravella. És
que, en realitat, no hi ha art més que en la mentida. Entenguem solament aquest mot calumniat en un sentit noble, comprenguem- ne Taita necessitat. L'art ve sempre, perqué escull arbitráriament en la natura els elements que reasocia en tota Ilibertat. Es serveix de Texacte per a crear una veritat superior i els més grans artistes són els que creen la més
gran iTlusió. Musics, poetes, pintors, no po den arribar-hi sense trues, és a dir sense
deformacions de les dades immediates de la
vida. Amb notes, vocables, colors i trossos
de pedra o de metall reconstitueixen un món
regit per convencions linials, rítmiques, au-
ditives, plástiques, i aqüestes convencions no són més que mentides. Faríem millor,
pero, d'abandonar aquests termes de menti des i de trucs i de dir que tot aixo refá Thar-
monia i TiTlusió idealista queesdevenen, per a Télite humana, veritats essencials, més
vertaderes que Ies de la natura imm¿iata- ment perceptible, car aquelles passen sense
parar, mentre que les del geni humá roma nen. Es per aixo que un retrat de Rem
brandt, que és una mentida, és d'un rang estétic infinitament superior a un tapis persa
al qual un quadre cubista no s'hi aproxima pas'.
Camil MAUCLAIR J- B., trad.
32-