Page 16 - civtat17

seves passes sabien evitar les pedres 1 els bassiols. Igual que si acomplis un ritual, ar riba a la font, omplena els cantirs, tingué
per ells una paraula amable, i s'en torna, caminant amb una mena de gravetat hiera-
tica.
Una mica més tard, pujaren muntanya
amunt, cami de Sant Pere de Roda i de Sant Salvador, runes decrepites, pero encara ter
mes, d'un passat gloriós, mirandes uniques sobre la terra i la mar empordanesa.
Novament al poblé.
Era de bou matí. El foraster s'havia aixe- cat i havia vagat pels carrers, encara quiets. Era diumenge i es coneixien els efectes del repos en el silenci i en la manca de transit.
Finalment, havia tornat a la portalada de la catedral. Tanmateix, havia decidit marxar i anava d'ací d'allá, com volent acomiadar-
se de tot. Qui havia de dir-li, pero, que ben aviat es desdiria del seu determini. Va as- seure's sobre el banc de pedra, i sota la tutela de les figures deis dotze apostols estigué Margues i Margues estones completa- ment sol i voltat de silenci. Tan sois uns pollets corrien i bequejaven pels esgraoiis de marbre. Ádhuc algún deixá uncop debec sobre les seves sabates.
Arriba la missa d'onze. Ara l'un, ara l'altre la gent entrava dins del temple. Uns anavei' sois, altres a colles. Les noies -- tapadesamb la mantelina — avan^aven de pressa, sense entretenir-se, porugues d'ésser tardanes Els homes, i sobretot el jovent, més aviat s'en- tretenia una mica per la plapa.
La missa ja era comentada. El foraster anava a algar-se i entrar, pero no va fer-ho Un preludi que acabava de iniciar-se en uri piano va aturar-lo. I de seguida omplenaren l'espai de notes de «A través de rEstepa> de Borodine.
No es va moure del Hoc i assegut en el banc de pedra de la portalada, va deixar
perdre la missa, subjugat per l'encís d'una música que li era particularment estimada i
que arribava a les seves orelles d'una mane ra tan imprevista. D'on venia aquella músi
ca? Qui la feia? 38—
El tema s'anava desenrotllant i era exe- cutat d'una manera gairebé impecable, neta,
segura. Les notes, en el fred silenci ombriu. de la placa — els raigs del sol encara no hi.
havien arribat — prenien una nitidesa i una mena d'avellutament flonjós; semblaven tré
moles, tendríssimes. La caravana avaiiQava
per l'estepa i es sentía venir de Muny, lluny: de mica en mica anava apropant-se, fins que
arribava amb una Mei d'arrocegament Mango- rós, com malalta d'enyorances, i recances;, aleshores voleiava una caiiQÓ, amarada de melangia, la caravana seguia allunyant-se lentament, estepa enlla, fins a fondre's en la immensitat comuna volva o com una ombra...
Aquella música el feia pensar en ell ma- teix. Ell també venia a ésser una ombra errívola que camina va a través de l'estepa. magnífica de solitud, oberta a tots els vents. L'estarquiet no era pera ell. Si per cas s'atu- rava uns instants, tal vegada uns dies, un neguit estrany l'inquietava de seguida, i se l'enduia irresistiblement camí enllá, posseTt d'una mena inexplicable de recanga de re
cances, d'un voler i doldre que no sabia qué volia ni de qué es dolia.
Pero aquella música, justament aquella música que tant s'adeia al seu temperament d'home errívol, l'intrigá prou per decidir-lo a romandre uns dies més al poblé. Ara sentía l'afany de saber qui era aquella perso na que treia del piano una música tan reeixi- da i que li era tan especialment volguda. Fantasiejava i feia qui sap les suposicions que, naturalment, es concretaven en un punt: una dona.
I deixant-se manar per la fantasia, i per indeterminats i precisos desitjos inconscients, determina quedar-se a Castelló uns dies més. Volia conéixer la pianista, que s'imaginava dona plena d'inquietuds i rosegada peí seu mateix mal; aquesta mena d'enyoranqa de tot i de tothom, aquest anhel sempre d'un més enllá, de noves rutes, de nous pobles, de noves coneixences. El futur i I'incognit
que US absorbeixen com un xuclador. Es deia
que amb ella encara fóra esborrat més aviat el record de l'altra.
Els seus proposits no trigaren pas a veu- re's realitzats. És cosa tan fácil en un poblé