Page 15 - civtat17

de Montgú, que es perfiiaven ais limits finals amb una mica de les Ules Medes mig tapades de calitja; tot plegat semblava cosa d'éxtasi. Un benestar inefable amarava el seu eos aja-
gut a terra, i amb tots els sentits oberts de bat a bat.
L'acompanyant va interrompre el seu
igaudi i el porta a la vora d'un rotllo femení on va fer noves coneixences. S'arrencá la
conversa; les Halles sonaven dins Taire com cristalls puríssims, el dring deis quals el vent curava d'endur-se'n plana enllá. El mateix
ventot frese, eixelebrat, joganer, feia desta
car la gracia i Teurítmia deis cossos de les
amigues, emmotllant els blancs vestits a llurs
formes, que ressaltaven amb una grácia tota
pagana, apareixent ben bé com si fossin figu res animades d'un fris heTlénic, tot puresa de
línies, tot ritme, harmonia i elegancia.
Sempre son prou atraientes les noies, pero vestides de blanc, vora una mar ben blava i
en un dia ciar i seré com aquell, amb una mica de vent que posa una tivantor pantei- xosa ais vestits, ho són molt més encara.
Entretant, les onades en el seu avanzar i recular de vora platja, arrossegaven la mas- sa d'una síndria d'un verd tendre que, mig esberdellada, ensenyava la rojor aigualida de la seva earn, talment una geniva anémica.
Queien les ombres capvesprals. Les mun-
tanyes esdevenien blavisses, ténues. Més
que muntanyes semblaven boires. En el cel s'encenien les llumináries.
Dalt d'una tartana — pobres tartanes avui gairebé postergados, i que tenien tan- tes grades — feien via cap al poblé.
Ell, bo i tenir-les al seu davant i tan aprop, no veia pas aquelles noies com eren real-
ment, sinó que encara seguia contemplant- les tal com les havia vistes a la platja.
Elles cantaven. Ell, s'abstreia per complet a un record, els details del qual es complavia a precisar.
El vent frese, joganer, flairós del salobre de la mar, no deixava de fer-los companyia, i el seu oreig duia encara un resso de rialles purés com drings de cristalls.
Ja de nit i dalt d'un terradet de Thostal de vora la carretera, enrondat d ombres i de
solitud, deixava que es filtressin dintre seu.
com un balsam, la calma i el misten nocturns. Veia tota la plana feta un setí; ací i allá,
aprop, lluny i més lluny, enllá i més enllá alguns llumets, distingint-se de tots el de la farola del port de Roses. La silueta de les
muntanyes tenia uns contornsflonjos, irreals. Per sobre la massa del poblé es destaca- va el contorn de la catedral i el de la torre. Tot era silenci, que ritmava únicament el
pistoneig d'un motor. No sé perqué aquest
pistoneig li semblava com els batees del cor del poblé.
Encara duraven en ell les sensacions ine fables d'aquella tarda tranquila a la platja, i es sentia avar d'aquestes sensacions, que hauria volgut que no es diluTssin ni s'esbor- ressin mai més.
Es quedaria, no es quedada? Li sembla va que, exagerats com havien sortit els elo-
gis, el millor era marxar aviat, aviat.
Pora de la platja, i més que la platja les
amigues, el poblé no li havia dit res. Decidí, dones, determinar-se, a la tornada de Tex- cursió que amic i noies havien organitzat per a Tendemá.
I regustant els records de la tarda, deixá la nit al defora de la cambra, i s'adormí pro- f u n d a m e n t .
!í-íf:
De bon matí, quan encara el sol no ha
via ferit la punta del campanar de la catedral
ja eren camí de Palau Sabardera. I, en pas- sar vora el riu, saltironaren fora de Taigua unes llíceres que talment semblava que vol-
guessin heure una mica de la claror del sol
que ara s'eníilava cel amunt.
Arribaren a Palau Sabardera i esmorza-
ren a la font; una font situada sobre del
poblé i camí de la muntanya. L'aigua rajava abundosa i s'escorria cap a un reguero, pen
dent avail. Sota de Tombra, assegudes sobre el pedrís i vestides també de blanc,
esperaven les amigues de la vigilia.
Una dona, amb un cántir a cada má,
s'acostava a la font caminant d'esma: era
cega. En sentir la conversa decantá la testa en direcció del jovent, com volent endevinar
qui eren. Després, avariQá lentament, i les -37