Page 17 - civtat17

saber el que es desitja! Les amigues, Ies
mateixes amigues del dia abans, desferen
i'incbgnit, i encara posaren en reiació la pia nista i el foraster.
Val a dir, pero, que la realitat desdi en tots els details de les fantasies esbojarrades
que havien nascut sota la portalada de la catedral. Realment encertá en un de detall.
Era una dona. Pero aquesta dona era gran, entre els trenta i els quaranta anys. Casada i mare de dues noies, tenia unes morbideses madures i plenes, sense arribar a ésser exu berant ni grasses.
Era, aixo, si, molt práctica, molt dona de •casa seva i que tocava de peus a terra. En
aquest punt el foraster s'havia errat de mig a mig. La seva ánima no era pariona en res
a la d'eil. Ni inquietuds ni anhels no la tur- mentaven. Ben ai revés. L'ambient vulgar,
pages, en qué vivia li era agrados; molt i molt més, ben cert, que el de la ciutat on
•cursá els estudis en un pensionat de monges franceses.
De tota manera el foraster no es doná
compte deis seus errors i segui creient en les
própies fantasies. Les quals juntament amb detallets — retails de trapaceries que reco-
lii — l'induTren a creure encara més en l'ine- vitable aventura amb aquella dona. No estimava el marit, li havien assegurat. Com fóra fácil la seva conquesta, dones. Fóra un exit més que s'afegiria ais seus tripijocs
galants més o menys vergonyosos, més o menys espills de relaixaments i d'indignitats. Els forasters, els passavolants! Prou ho sa bia ell que sempre tenen la meitat del cami
guanyat. Son nous, desconeguts, enlluerna- dors. Porten com una auriola de misteri i de
intriga. Desentonen. Sobrepassen tot alio
que es belluga al seu costat i ho humillen iiomés amb la seva presencia.
I, ocells de pas, arriben, roben els cors, els esmicolen i fugen... naturalment. Els
ocells prodigis no son ocells de gávia. Asso- lit el seu desig, han de tornar a l'espai Iliure,
al cel, a la Hum, al sol...
Iniciá el flirteig. Fou insinuant, rastrer.
La dona, pero, es feia la desentesa o amb molta sornegueria o amb molt dissimulament. Es ciar que el seu taranná, tan arran de
terra, no era pas massa propici ais camins tortuosos que suposa un flirteig, ni tampoc a
les perversitats, ni tan sois a aquell estira i
arronqa que és com un incentiu deis desitjos i de les passions.
A. les seves insinuacions la dona no hi
responia res. i la música, que sempre ha es- tat un complice de l'amor, de res no li servia,
per tal com ella no la sentía per res. Llegia les notes i les teclejava, aixo sí, amb molta
seguretat i domlni absolut, pero el que Ies notes deien en conjunt; cants de vida, planys
d'enyoranqa, desenganys, illusions tot aixo,
per ella, no era res en absolut. El mateix sentía si feia música de Beethoven com de
Mozart, com de Chopin.
I de no ésser per I'anomenada que gau-
dien i I'haver-los conegut al col legi, tant se val si n'hauria tingut cap solfa.
En quant al foraster, s'havia fetbon nom bre de coneixences. Era assidu concurrent al centre nacionalista i s'entonava una mica i
s'agradava d'enlluernar tothora. Li plavia, a més a més, fer parlar la gent.