Page 18 - civtat17

ulls i una rialleta menyspreadora i mofeta contreien els seus llavis.
La mateixa nit torna a passar la vetlla a casa d'eila. El foraster estigué briiiant, en- lluernador. Féu iiargues confidencies de la seva vida, dels seus viatges. Tingué una oratoria encesa, una mica apassionada, ve lada, pero, sota uns tons manyaos i de gran tendresa.
S'acomiadá molt tard, després d'aprofitar un moment per a dir a la dona que l'endemá a la tarda havien de parlar-se a soles per una
qüestió que per a ell era de vida o mort. Sortí de la casa encara més entusiasmat
que abans. Posava a la fonda que hi ha al
peu de la carretera, i tot descendint carrers avail feia qui sap les conjectures per la diada
de l'endemá. Tant il'lusionat anava que, en tombar un cantó i ficar-se en un carrer estret no s'adoná deis fanals apagats ni d'unes om
bres que avangaven en direcció contraria as la seva.
Les cabóries fantasioses del minyó varen ésser trencades de sobte en sentir-se agafat deis bracos i en ploure-li al damunt la més copiosa pluja de garrotades...
Castelló no va saber el que havia succeYt
aquella nit; pero en canvi fou sabedor a l'en demá de qué el foraster estava una mica
malalt.
Quan encara els comentaris no s'havien
extingit a l'entorn de la seva malaltia, l'auto color vermeil fose ja se l'havia endut cap a
Figueres.
Un assumpte urgent de familia el recla-
mava a la capital, d'on tornarla de seguida. Val a dir, pero, que el nostre foraster no
posá mal més els peus a Castelló.
Alfred GALLARD
40-
GEMEC (D'EMÍLIA BERN.AL)
Tinc el cor desfet, corcat,
de tant de sentir, Senyor!
Una fiblada... Una altra... i un dolor... Un ai! sobtat.
Ah, que en faré, Senyor, d'aquesta flor, del meu cor desfet, marrit,
de tant de sentir, Senyor?
Dau-me la fulla de l'oblit
per amoixar-la, Senyor! Dau-me la fulla de l'oblit!
Alfons maseras, trad. París: Lutetia, 1927.