Page 14 - civtat17

assaborint la contemplació de les seves naus, del seu altar, pura filigrana de marbre.
Ais que son de terra muntanyenca — ell n'era — la plana no els engresca pas massa. Millor dit, els engresca més veient-la de
lluny, de dalt d'un puig estant, que no pas trobar-s'hi de bell mig. Mirar des d'una altu
ra sembla teñir una possessió de la cosa con
templada. La mirada arriba fins ais limits més llunyans, es posa ací, allá i pertot, que tot és del seu domini.
Aquesta deu ésser la rao que va fer-lo pujar al campanar, els finestrals del qual apareixien profanats d'una manera innoble, estúpida.
Ja dalt de la torra, va contemplar la suau i reposada visió d'aquella plana tan fina,
tan pulcra, que té la serenor d'un cel de tra
montana. Un seguit de muntanyes la circum- da per la part de terra i per la de mar, la ratlla finíssima, d'una corba llangorosa, naix a Cap de Creus i mor a L'Escala, allá on
jauen les runes d'Empúries, la soterrada.
Aquesta plana, aquell dia, era una simfo- nia de Hum i de color. Un prodigios equilibri
de tons i de delicadeses. Hi havia un silenci tan dens que talment Ies orelles semblaven sentir-ne la vibrado. Hom hauria dit que l'encís no s'havia d'acabar mai, com si s'ha- gués produTt un aturament i aquell instant hagués esdevingut immutable.
El sol era caluros pero l'airet deixava
una caricia de frescor. Una papallona plega-
va un moment l'inquietud de Ies seves ales i
es posava sobre la pedra. Poc després co-
menqava a volar obrint a la Hum i al sol la blancor de les seves ales. Tornava a parar
se i tornava a volar al seu entorn. Després, a batzegades, volá, volá cel endins, descen
dí, i ja no es velé més.
La seva fúgida li va donar una sensació
de solitud; i, sentint-se sol, voltat de Hum i
de silenci va estar-se llargues estones, hores
enteres, potser tot el mati.
Sota seu, tocaven les campanes que no
sentía. Vivía uns instants fora del món i de la realitat, totalment submergit en la incons ciencia, igual que una volva perduda en la immensitat blavosa del cel. I aquest estat era totalment afi amb el que necessitava la seva ánima.
36-
Anava a Castelló sota el pretext de co- néixer el poblé, pero hi anava també amb el
proposit — que no havia confessat a ningú — de qué, si era tal com deia l'amic, quedar-
s'hi una temporada per a fugir d'una dona de l'amor de la qual volia desfer-se de la manera que creía més encertada: posar-hi terra entremig.
Vingué la tarda i l'amic del seu amic, a qui anava recomanat, el dugué a la platja, que només havia vist de Huny.
Cami vorejat de tamarius i de canyers,
mentre hom corría entre camps, i de dunes — clapejades d'herbotes i de jones sees —,
en acostar-se vora mar. Aquesta semblava una franja d'un verd intens que ajuntava el biau del cel a l'estesa sorrosa de la platja de un color torrat. A mida que hom s'hi apro-
pava, aquella franja aná fent-se blava i més blava, a l'ensems que aná aixampiant- se i guanyant una superficie o estesa que adés no semblava teñir.
Desembocaren a la platja i es trobaren —pocmés,pocmenys—alameitatdela
corba mágica que va de Roses a L'Escala. Peía una mica de vent i la mar era quel- com moguda. Les onades es desfeien gairebé ais seus peus en una remoguda sabonera de
escumes.
Tot vora mar hi havia algunes tartanes,
camelles en terra. Els caps sota la vela i ficats dintre les baranes o bé fermats a una
roda, els cavalls o les mules, rosegaven el
pinso del sarro.
Aci i allá, en rodones, més acostats o
més separats, agrupaments de gent que be- renava. Escampadissa de coloraines que encara semblaven pintades de frese. Voleia- dissa d'algun xal. Banyistes que aigua rega- Hmant eixien de la mar i entre escarafalls i
i crits tornaven a ficar-s'hi o capbussar-s'hi
Xiscles de noies que corejaven unes gavines
blanques, btanquissimes, que planejaven en tre mar i cel.
El ventot de mar. Ies frescals emanacions salabroses de I'aigua, el rocam del Cap de
Creus, la mar tan blava i tan amplament oberta, la platja llarga, llarguissima i tota picada d'agrupaments de gent, tartanes i cavalleries, L'Escala i el mugró del castell