Page 13 - civtat17

UNA AVENTURA A CASTELLÓ
Un auto color vermeil fose, dissimulat sota una gruixuda capa de pols, va deixar-lo a l'hostal que h¡ havia a la vora la carretera.
Un camí pujava cap al poblé que, pel
que veia tot acostant-s'hi, no diferia en res a tots els altres pobles de la plana. Cases
pageses, fapanes bruñes i colrades, alguna finestra florida amb el foc d'uns clavells o
geranis, sentor de fems i de quadres... Els carrers estrets, mal empedrats o sense em
pedrar — ací un clot, allá un matoll d'herba—;
algún que altre carro — a la vora d'una pa- ret — amb una mica d'alfals frese, de flonja
verdor, a sota o sobre les bosses; gallines
que fugien a redorqar-se dins una portalada; mes d'un i de dos gossos que el lladraven;
quitxalla que deixava el joc i el seguia amb mirada encuriosida... francament, per ara i
tant, no veia pas enlloc les grácies que li h avien estat pintades amb tanta puixanqa de colors per un amic seu, fill enamoradíssim
del seu poblé.
—Com ell cap més, li havia dit sempre.
El dia que hi vagis no sabrás moure-te'n més. 1 si aixó fas, prou en sentirás recanqa!
Recanqa? es deia entre sí. Recordava els entusiasmes de l'amic i es sentía defraudat de mala manera. Avanqava amb passa lenta
cap a l'interior del poblé: vestigis de cons- truccions profanades o destruidos en part,
romanalles d'una floreixenqa pretérita. Fi- nestres d'un indiscutible románic, portalades i patis senyorials d'aire magestuós i senyut, a l'ensems que amarats de dolcesa i repós. Runes de l'antic palau deis comtes de gestes gloriosos. Una plaqa assolellada i a redos deis vents, amb unes voltes graciosos que sem- blaven demanar un festeig o les passes len tes i engalvanades d'un prevere grassonet i
optimista, amb l'optimisme de la senzillesa i de la simplicitat.
Tanmateix tot li semblava conegut (en
part li ho era grácies a les fotografíes vistes i a les descripcions de l'amic); peró amb la
realitat tot se li apareixia nu, precia, amb uns relleus exactes, gens desenforats. El
poblé era el mateix i no era el mateix. 1 és
que hi ha bona diferencia de mirar les coses en fred o amb passió Un paisatge és, evi-
dentment, igual per a tothom pero ningú no el veurá de la mateixa manera. Hi ha l'estat
d'ánima, hi ha les sensacions viscudes, abans i durant l'acte de la contemplació, que faran
que el paisatge sigui vist per cada contem
plador d'una manera diversa. Els records de l'infantesa i de l'adolescéncia del seu amic
eren impregnats d'aquell ambient, s'havien
produTt al redós d'aquelles parets. Més que
contemplar-Ies n'havia regustat I'essencia, les hi liavia donat ánima. Ell, peró, era un
nou vingut, un estrany. Res no el lligava al
poblé, i la mica d'interés que tenia per co- néixer-lo (donats els antecedents) més aviat era un inconvenient.
Tot raonant així, seguia avanqant per un carreró estret que el deixá a la placeta de la catedral. La visió d'aquest edifici i, sobretot, la de la seva portalada, el deixaren bon xic sobtat. La mica de somriure ironic voleiá distretament deis llavis. Tanmateix, la visió sobtada de la fa^ana del temple era una im-
pressió de les que no s'esborren així com així. Ádhuc, la humilitat i estretor de les vies semblava feta a posta per qué fos més fra- pant la compareixenqa insospitada.
Aquella portalada! Talment li semblava
que s'obria i s'aixamplava per avanqar a ro bre'!. Va estar-se bona estona sense treure'n
els ulls de sobre. Després, va voltar tot
l'edifici, valorant-ne details i el valor del seu románic. Si una cosa l'eticisava era la pátina
de la torra de la catedral. Alió no era pas
aquella mica de llepada de mel amb qué el
temps segella i ungeix, sino més aviat una crosta melosa que feia pensar en la soca de
certes alzines on han restat arrapados unes
clapes de molsa seca, áurea.
Entrá dins el temple, i va resseguir-lo.
—35