Page 38 - civtat16

escrivia amb un tremp més segur i, per tant, amb una connexió més íntima amb les propies idees. ¿A qué obeeix, sino, el llenguatge dens en contrast amb el llenguatge epi dermic?
Un noranta per cent de la prosa peca de
superficial; tot seguit descobriu que el seu autor no es proposava altra cosa que omplir
paper. La vida obliga a adoptar aquests procediments i altres de pitjors. Ho sabem. L'escriptor, pero, ha d'ésser, per damunt de tot, un home de sensibilitat, i quan obra amb una manca absoluta d'aquesta, no pot
arlegar cap atenuant que el disculpi de de posar el seu nom al capdavall deis
conceptas emesos per ell, sense altra finali- tat, que la de fer-nos passar l'estona amb un humor més o menys reeixit.
Eis que practiquen la paradoxa tenen, en
aquest punt, molt de guanyat perqué almenys llur sistema els obliga a discorre i a jugar
tant amb les idees —joc nobilfssim!— com amb Ies paraules mateixes. Fer aixo rarament trobareu un paradoxic que sigui un prosista superficial o d'estil diluit.
Fidel RIU
BIBLIOGRAFIA
La noia de bronze, per Tomas Roig i Llop. Com un avant goút, pero, tenim aquesta
— Curso general de Química, pelP. Ig-
Nota de bronze, novel ieta plena d'interés
nasi Puig. — Sáxia, per Dotn Anloni
Ramon i Arrufat. — Reiigio Religiosi, és nou en les nostres Metres. Roig i Llop,
psicologic, basada sobre un tema que ja no pel Card Dom A Gasquet. — La Biblia pero, sap matisar-la i donar-li una vibrado
Monumental Montserratina: Vol. II L'Exo- de i el Levític, per Dom Bonavenfura
Ubach. — Varia.
La falanx deis prosistes joves compta cada dia amb un nou militant. És remarcable la tendéncia que d'uns quants anys enqá té el nostre jovent literari a conrear la prosa. I més remarcables encara, són els seus afanys de depurado i estilització. En aquest aspecte, els guanys del catalá literari han estat excel-
lents. Els nostres prosistes escriuen avui amb un desembras i una correcció gairebé definitives.
Tomas Roig i Llop, ja conegut per un altre Ilibre de narracions, amb la seva novel la La noia de bronze i les narracions i retrats que formen part del Ilibre suara publicat per l'Editorial, ens dona noves fermances del seu talent i, sobretot, de les seves possibilitats. Car és un autor en pie camí ascendent i, per tant, les seves veritables obres es forgen
encara dins el seu esperit creador. 26-
que no s'estronca del comenqament a la fi, i aixo fa que un hom la llegeixi amb avidesa.
Amb tot, allí on més definida ens sembla la
personalitat de Roig i Llop és en les narracions curtes. L'home del físcorn i La passió d'en
Garneu són dues narracions belles i que hom pot posar al costat de les millors amb qué
compta la moderna prosa catalana.
Clouen el Ilibre uns retrats epigramátics,
en els quals la concisió de l'estil assoleix un
grau de maturitat precisa. Alguns d'aquests retrats poden retreure's com models de sin-
tetització. La sagacitat i la ironía de Tomás
Roig i Llop, que defuig les disquisicions banals i les parrafades estantisses, té en
aquests retrats moments d'una agudesa col- pidora. Amb tot, ell se dóna sempre compte que escriu, per a persones intel ligents i no per a donar earn a la fera, com altres han fet. Per aixo talla en sec totes les desvia- cions fácils que, un altre autor dotat del ma- teix sentit caricatúrese d'en Roig i Llop, inevitablement hauria comés.