Page 36 - civtat16
P. 36
CANCO DEL VENT
Bon punt que ja arriba ei vent,
quin enrenou dintre I'horta! Pomeres i cirerers
a sa besada es colltorcen; s'esveren tots els pardals
i cauen les fuiies mortes.
No fos ell tan barroer
prou 11 obririem la porta, haurem d'esperar I'estiu
que sa caricia és més dolga;
llavors, del seu aleñar tindrem la casa flairosa.
Llavors, quin goig el casal!
quin aire de vida nova!... Cortines ais finestrons;
les cambres totes mig fosques; florit el clavelliner,
i en el baleó moltes roses.
Pro mentre dura el mal temps,
que resti el vent part enfora, xiulant pel fose carrero
i fent remoure les portes... Nosaltres I'escoltarem
davant la liar tota roja.
Maria PERP1NYÁ
