Page 37 - civtat16

SUGGESTIONS I COMENTARIS IDEES I PARADLES
Hi ha dues menes d'escriptors; els que escriuen portats per les paraules I els que escriuen menats per les idees. Els uns poden
ésser llegits literalment, al peu de la lletra: no diuen més que el qué expressen llurs
paraules; en canvi, els altres cal llegir-los amb la mateixa atenció que ells escrivien.
Més interessant, en aquests últims, solen
ésser gairebé sempre les idees que exposen
o, si més no, que insinúen a través de llurs escrits.
En els uns l'expressió literária clou ja per ella sola el limit de llurs possibilitats; en els altres, les deixa entreveure tan sois.
L'escriptor ricament dotat ha de saber dir alguna cosa més del que diu amb els seus mots precisos. Aquests han de fer-nos seguir el fil de les seves idees fins més enllá de
l'expressió que tanquen. L'empry les parau les que tothom empra amb més o menys
correcció, amb més o menys saviesa és ja una tasca excellent; pero no entra de pie encara a l'art refinat a qué tot escriptor ha
d'aspirar.
Diguem, per concretar, que ara com ades
abunden més els escriptors de paraules que
els d'idees. Quan la idea té prou consisténcia,
ella mateixa selecciona els mots i en fa una
coordinació harmónica; diríeu que es serveix
del léxic com d'un instrument adequat. En
canvi, quan la idea és difusa o falsa, ende- bades cercará els mots per tal d emparar-s hi.
I aixó és, precisament, el qué alguns literats es proposen. En cap cas com en aquest ens sembla justa, pero, la definició de Joubert que diu: «Cercant els mots es troben les idees>.
1 han d'ésser, no res menys, les idees
que han de cercar els mots. El mitjá expres- siu és una part del pensament; no és, pero,
tot el pensament. Quan parlem, per exem-
ple,raresvegadespodencontenirelsnostres mots tot alió que volem dir. Més que parlar,
insinuem. I no és pas amb una abundáncia
major de paraules que arribem a fer-nos
entendre, ans s'esdevé tot el contrari. Com més extensament parlem, menys aconseguim
fer-nos comprendre. En poesía, p. e., la ver- sificació correcta ens dona una norma que no falla mai: l'abundáncia d'epítets no serveix sino per estrafer el pensament o cometre ripis. Un sol adjectiu pot servir perfectament per a donar-nos la impressió que el poeta s'havia proposat. La dificultat és trobar aquest adjectiu, precisament.
Quan l'embat de les idees obliga parlar o escriure, sigui o no sigui en una forma lite rária, sovint, peró, el mot precis ens acut al llavi o a la ploma. I no era, tanmateix, en
aquest cas, la paraula creada a I'atzar de la que ens serviem, ans la paraula engendrada per la ment, concreció albora de sentiments
i reflexions: la paraula filia de la idea.
Tots sabem de sobres que hi ha dues maneres d'escriure: 1'escriure perqué si i l'escriure sota l'impuls deis sentits o de la voluntat. En el primer cas, la paraula ompla per ella mateixa aquesta missió; en els altres casos, peró, la paraula és governada per la
ment o dimana d'ella.
En el fons aixó podria resumir-se així:
hi ha qui escriu pensant i sentint i qui escriu
maquinalment, sense pensar ni sentir. I quan ho fa es desvia, per tant, de la idea ge
neradora.
Comparen dues proses de dos escriptors diferents. Deixeu de banda tot alió que es relaciona amb la gramática i l'estil (sense
que aixó vulgui dir, ni remotament, que ambdues coses puguin ésser posposades o
negligides, ans respectades amb tota seve- ritat), i de seguida endevinareu la má que
-25