Page 39 - civtat16

Com que es tracta d'un llibre de prosa
literaria, cal fer esment ací de i'estii ambqué ha estat escrit. L'estil és cenyit, trebaliat i,
a estones, d'una depuració severa. On aques ta depuració esdevé més bella, pero, és en els retrats. Ja hem dit abans que Roig i Llop excel'lia en les proses curtes. El mateix Ruyra confessa que son també les que ell escriu millor. I una altra bona qualitat de la prosa de l'autor de La noia de bronze és que rares vegades us dona la impressió d'haver- la escrita a raig o a corre cuita; sino tal com s'ha d'escriure sempre la prosa, majorment la prosa literária, amb tots els cinc sentits a la punta de la ploma.
El nostre il'lustre col laborador P. Ignasi
Fuig, sots director de l'Observatori de
l'Ebre, acaba de publicar un Curso general de Química. Coneguda com és de tothom la
personalitat científica d'aquest jesuíta, fóra una puerilitat dir que l'obra ha estat escrita
d'acord amb les noves tendencies i amb la
més escrupulosa dignitat pedagógica. Es una
obra destinada a servir de text en els bons
centres d'ensenyan^a, i són comptats els
manuals similars que poden comparar-se-li.
Tanmateix, el Curso general de Química del P. Puig pot anar a mans de totes les per
sones estudiosos, per bé que no siguin devotament apassionades de les ciéncies
exactes, perqué ell fa inteligibles amb el seu estil ciar i amé totes les qüestions per més arides que semblin. I aixo és el que haurien de teñir present sempre els homes de ciéncia en escriure, precisament, Ilibres científics.
El volum del P. Puig va il'lustrat amb unes 200 figures.
Sáxia, poema .heroico-descriptiu de la
muntanya de Montserrat, per Dom Antoni Brenach (segle XVI), versió rítmica per Dom
Antoni Ramon i Arrufat. Aquesta versió rít mica de Dom Antoni Ramon, escrita en un estil cristal"lí i net d'enfarfecs retorics, a voltes noblement líric, recorda la vehemén- cia virgiiiana. Alguns paragrafs fan pensar
en els hendecasíl'labs sobris de V Eneida. Veieu, sino:
Mentre ella refrescava allí en les aigües els peus i el eos, tot ell remor, de sobte li apar talment sentí entre polsegueres multitud d'esquadrons que s'apropaven, i ou muntar fins ais astres lluminosos riiorríssona clamor de Ies trompetes
i els renills deis cavalls. Tremeix la verge.
No sempre, pero, els ritmes de Sáxia mantenen aquest to. Es tracta, com diu el mateix títol.d'un poema heroico-descriptiu que oscil'la del comenqament a la fi entre els dos
aspectos. Quan hi predomina la vena épica, el léxic i l'expressió poética tenen sonoritats
metál'Iiques. 1 quan hi surten les descrip- cions llegendáries, prenen els ritmes i les
paraules un to més intim. El catalá amb qué ha estat escrit, té transparéncies de cristall. La presentació és immillorable, digna de
l'obrador tipográfic del Monestir de Mont serrat.
Editat peí mateix Monestir de Montserrat hem rebut també el llibre Religio Religiosí
(objecte i fi de la vida religiosa) pel Card. Dom A. Gasquet, versió catalana de
la 3.® edició anglesa feta per Dom Placid M.® Feliu, monjo de Montserrat.
És un llibre escrit amb un estil persuassiu i claríssim, d'un interés creixent per a totes
aquel les persones que, per damunt de les coses d'aquest món, es preocupen deis des-
tins de la seva ánima i deis camins més des- brossats per practicar la fe. El to confidencial
predomina des de la primera a l'última plana del llibre.
Cal assenyalar, amb joia, com la nostra
bibliografía cada dia esdevé més nodrida de Ilibres així. 1 cal fer avinent també com
aquesta mena de Ilibres són pensats i escrits (quan no traduits com el present) amb una dignitat perfecta.
Encara ens cal parlar avui d'una altra obra montserratina: l'obra máxima que pro- dueix en la nostra llengua l'obrador tipográfic del Monestir. Ja es compendrá amb aixó que volem referir-nos a la Biblia monumental, editada pels venerables benedictins.
-27