Page 35 - civtat16

Anavem perdiits.
Feia nou hores que c.aminavetn a Ies pálpenles i en feia tres que la pluja queia a raig fet, amarant els nostres vestits i calant-nos fins al molí deis ossos. Les carnes se'ns movien d'esma i xipolle- jávem sense cap mirament pel fang del camí. Quan n'hi havia un que ensopegava, els demés en teníem esment pel renec i el rondineig malhumorat que
seguien el soroll de la topada.
En Qarriguella que fins aleshores ens havia fet
de guia, ara — derrotat i ridícol — caminava al darrera de tots, maldant desesperadament per plegar el seu famós mapa de l'Ariege i l'Aude que la pluja 11 havia convertit en un emplastre enganxós i que el vent 11 disputava amb tenacitat i perfidia.
El temps passava i ningú no tenia humor per a descloure la boca. Jo sentía la sensació de qué caminávem contra direcció i esperava de 1 un mo ment a l'altre tornar-nos a trobar de nassos a Tolosa. D'altres, tenien Taire d'estar resignats a caminar sempre més.
De sobte un deis davanters aturant-se en un revolt ens crida de lluny estant:
—Ja hi som! Ja es veu el castell!
Visca! Tothom retrová T esma perduda i el bon
humor renasqué per art d' encantament. Les carnes donaven de sí tot el que podien, de tal manera que al cap d'un quart féiem ressonar les trenta dues sabates ferrades de la colla, dintre 1 exágon des- mantel-lat d'una de les innombrables torres del castell.
Dé seguida un bel foc de garbons de cep espe-
tegá a la xemaneia. Hom posé els vestits a assecar i mentrestant les cantimplores del conyac s enlama
ren alegrement. Fins aleshores no féu la seva entrada En Qarriguela que havia quedat ressapt
plegant el mapa. Anava enfangat fins els genols i el vendatge d'una de les seves cames s arrossegava
desfet damunt les lloses del trespol, deixant una ratlla de mullena entre la pols.
Horn menjé una mossada i després amb les mantes i els abrics fou improvitzat un jas col lectiu damunt d'un bon tou de pala. Aleshores comenta ren les disputes. Tothom vol.a dormir aprop del foc i cadascú estava convenfu d ésser el més indicat per ocupar aquel Hoc confortable L un per qué anava més moH que els demés, l'altre perqué ho havia dit primer, el tercer perqué havia fet els jassos de tothom i ara el volien fer dormir vora la porta... . , „
Crits, escandol, renecs... i, tot d'una, una veu burleta que féu esclatar una dalada coTlectiva:
— Qarriguella! treu el mapa!
RAMÓN MARTÍ FARRERAS Dibiiix del mateix autor
CARCASSONA
-23