Page 22 - civtat16

4-^' .171
>
i després amb suplicant interrogació:
pOK>K}Í í rí
-K*
Ai contrari, Telement etern del cor huma,,
aquest vital desig que és com la mateixa esséncia de l'ánima, aconsegueix descobrir
la porta de deslliurancja, el camí de salvació,
Després de cridar desesperadament en la
nit, d'interrogar amb energía i de fondre's en una humilíssima suplicació, la seva pre
gária no es detura en el siienci. Ben al con trari, es fa cada vegada més corferidora. La seva insistent demanda s' amoroseix amb les seves llágrimes. Suplica tant i tant, cada
vegada més humil i més aimant, que, per-
viiiguda a l'obscuritat, més gran encara, del to de Sofriment (mi bemoll major), aquest,.
miraculosament, entre-obre les seves entra- nyes i deixa transiluir dolgament la celestial claror del to de si major, símbol de la Llum eternal de 1' Amor. Resta, Aquesta, sens
dubte, encara inaccessible en les seves divi náis llunyanies; pero ja és certa, ja és-
vivificant, ja és mereixedora de tots els estorbos de l'ánima humana, de tots els seus anheis, de tots els seus sofriments, de la seva ilarga espera, de la seva total obediencia fins a r hora de la mort aparent en la terra...
Llavors tot es transforma per a l'ánima iriuminada! Amb tot el seu cor, accepta. Testada en la deficiencia de la terra. Pronun cia el seu resolut i tranquil Amen amb la cadencia conclusiva del to de si menor, ara desplegada amb bella amplitud, seriosa pero- plenament confiant:
1r-1r
Recollida, ara, humil i fervorosa, es fa obscura i commovedora pregária;
^ 5 ^neU*tijítrií»"»-
Peró, tan sois el siienci respon a les seves llágrimes. I ránima, de nou, cau en la
lassitud desconhortadora que sembla embol- callar-la amb la seva mortalla grisa.
La segona part del Preludi que comenta, está integrada, com la primera part, amb
Texposat deis dos aspectes de la tristesa en l'ánima humana; el descoratjament, el tant
se me'n dona, qui l'aclapara fins portar-la al total desesper; i l'angoixa, la tortura de l'anhel mai satisfet, que crema l'ánima fins a Iliurar-la a l'exaltació i a la follia.
Aquesta segona part del Preludi no s'a- coiitenta amb repetir simplement a la Domi
nant de si menor (fa diesi menor) els dos elements de la primera part.
En la reexposició els carácters s'expres- sen amb més forga espiritual encara. L'ele- ment de lassitud sembla com afirmar defini-
tivament l'omnipoténcia de la grisor aclapa- radora, després d'algunes molt tenues esperances del tot decebudes.
12—