Page 20 - civtat16

CÉSAR FRANCK PRELUDI, CORAL I FUGA (ANÁLISl I COMENTARIS)
El Preludi, Coral i Fuga de César Franck data del 1884. És una obra verament
admirable, tant per la seva substancia ex- pressiva com per la perfecció de la seva estructura musical.
Franck, amb aquesta obra, va portar
l'antiga forma del Preludi i de la Fuga fins ser que té en sí plenitud de vida i de
a una grandiositat digna de les máximes obres de Bach per a Porga.
A més, va introduir entre aquests dos
fragments de P obra un Coral, també del tot digne de Bach.
Amb P adjunció d' aquest Coral, Franck
transforma Parquitectura binaria del Preludi i
Fuga en un Tríptic musical, del qual la part del mig es troba integrada pel Coral, centre de tota Pobra.
Pero les diverses parts d'aquest tríptic están més íntimament lligades entre elles
que les de molts dels tríptics plastics, per qué les tres parts de P obra, tot essent completament distintes entre sí, formen no obstant un conjunt indeslligable, un ésser únic en el qual es desenrotlla una mateixa vida que va creixent des del comenq fins a Púltima afirmació.
Aquest magnífic monument musical, tan pie de veritable humanitat, és construYt amb dos temes principals: Pun sembla personi ficar Pelement humá, Paltre Pelement divi, en aquesta obra.
El tema que anomenarem humá, és aquel
plany, aquella crida, aquella súplica que veiem atravessar tot el desplegament histo
rie de la Música —des del cant gregoriá, de Pescóla polifónica del segle setzé, fins ais
10-
felicitat, i sense el qual cap vida no pot néixer ni subsistir.
Aquest tema, a manera de síntesi de lapregaríahumana,queésensemsplany,
sanglot, acte d'humilitat, de confianza, i crit d'amor, Franck el fa aparéixer aixi:
nostres dies, tot passant per Bach i per
Franck,— cada vegada que es tracta d'ex-
pressar Pinstintiva crida del cor humá oprimit
per les tenebres, Pangoixa i el dolor, és a dir quan Phome pren consciéncia de la seva
miséria, i demana instintivament ajut a P És
El transforma després en diferents orna ments rítmics o melódics que expressen cada- un d'ells diferents matisos del mateix sen timent.
Aquesta céVlula de crida esdevé més- tard la substancia de la pregaría humana en
el Coral, i forma el Subjecte de la Fuga.
El tema que sembla simbolitzar, al con-
trari, Pelement divi en aquesta obra és ef propi tema del Coral, que sembla com una promesa de pau i de vida, davallant del Celí