Page 24 - civtat16

Per tres vegades, aqüestes veus de la terra i del Cel, així dialoguen, cada cop més intensament.
La pregarla humana comenta primer en
aquell to obscur de mi bemoll major en el
qual, per primera vegada, s'havia revelat, en el trist Preludi, la desitjada i desconeguda
Llum.
Aquesta pregarla, la forma per complet el motiu del Desig huma, aquí sovint alte-
rat i ornamentat, rebent així més unció i Ui-,L més intensitat d'emoció; (j L 1
Poco piülento
/^etia eeníaíi/t— n'n
yl
nwcu \t
& 'TTr?
1
etwput t
É
IjC l
,nkrn 4,1. r
1 X 3 <>■tMftt. 1 i-
m
eto
fi rtrH H=i\n \
k
JZlXA
3 /C otvxo^'r- m
fTf
f
i
f—T -
pero que diu, de nou, la propia pregarla del Preludi, ara amb un sentiment més confiant:
« r fx OtMftr. I [X WM «tuar. I nuat.
Comenta en do menor], voluntáriament,. s'abaixa fins en Tobscuritat més gran encara, de fa menor:
•■Aquesta pregária ve a acabar amb l'as- pecte més obscur encara de do menor:
m
14-
I Atte>tA^ j. yr
En aquest to li respón la veu divina, ara més a prop de la terra, més a prop de l'ánima. suplicant:
ti X i ,4
Iiwuliv V
Quan ha acabat aquesta frase celestial,, la pregarla humana de nou s'exhala, més
Llavors, misteriosa i suavíssima, hom< sent una veu que sembla parlar i cantar des
de dalt del Cel.
En el to volgut de do menor, per primera
vegada, diríem promet a 1'ánima la consola- ció suprema de la vida:
.^4, i■i-
insistent encara:
n•
1 /
i i
¥
'\
I- »
fll ■1