Page 54 - civtat15

forasters que ens visitin servin un bon re cord de la ciutat, després de mostrar-los-hi els carrers més Gentries i els susdits edificis religiosos, jo els portarla a contemplar nos- tres grandiosos panorames, des del pare de la Seu, Puigterrá i la balconada de SantPau. Aixo sense comptar amb Puigberenguer i al-
tres llocs forans. Pero, descomptant la pri
mera, totes les altres mirandas son com dia- mants en brut que no donen l'esclat que els hi pertoca: poc menys que inaccessibles i descuidades.
Imagineu-vos, per un moment, que el Municipi aconsegueix de l'Estat la cessió del castell de Puigterrá i que, per un expedient
d'expropiació, el neteja de les construccions
particulars que enlletgeixen la part baixa.
Suposem que un motor-bomba eleva l'aigua de la céquia, que s'escorra ais peus, fins as-
solir un diposit o estany superior, del qual
pot davallar, en escumoses cascades entre
rampas i escalinatas cap al Passeig de Pere III. Al mateix temps, una ufanosa vegetació,
mig jardí mig boscúria, cobreix la muntanya; i un refugi escaient, bar o restaurant, convi
da a prendre la fresca al capvespre i nits del
xafogós estiu o a beneficiar-se del sol en els dies clars de rhivern.
No és aixo, certament una visió d'ilMumi- nat. El cost no fóra extraordinari comparat
amb la magnitud de l'obra. No significa res,
que de moment, per alguns anys si es vol,
l'Ajuntament no puga realitzar-la. Fóra aixo motiu suficient perqué es renunciés a pos-
sibilitats futures, permetre que s'aixequin
cases barates i barrar-se 1' esdevenidor?" Al capdavall no faríem res més que imi
tar, en petit, les urbanitzacions similars que en totes les époques i paYsos se'ns presenten
com models. Suara, a Barcelona, assistírem a la conversió de la que era ingrata munta
nya de Montjuic, amb barraques indignes, clotades i pedreres, en jardins magnifies de
espléndides perspectives, que ja son de fama mundial. Madrid, fa pocs anys que urbanitzá el Pare de l'Oest, abans pie de rajoleries, des d'on s'esten la vista a les planures bla- deres retallades per les crestes del Guadar rama. La Roma moderna té el Monte Pincio, com l'antigua tenia el Palatí i el Capitoli. París i Lió, Marsella, Génova i Viena apro- fiten els punts enlairats de la seva topogra fía: després d'aterrar les edificacions priva- des, hi estenen jardins xamosos o basteixen grans edificis generalment de carácter reli- giós. La muntanya de Buda enfront de Pest, a la capital de Hongria, que s'aixeca damunt el blau Danubi rublerta de vegetació i exor nada de monuments meravellosos és l'exem- ple més sorprenent d'Europa en aqueixa mena d'urbanitzacions.
Pero, aixo ve de lluny. La clássica Ate- nes tenia els edificis privats vora la mar, a la
part baixa. Els temples, rodejats de flors,
ocupaven l'acropolis coronada pel Partenon, d'on davallaven les grans processons de les
Panatenees. Solament ais déus de l'Olimp els era permés de sojornar a les altures.
Alexandre SOLER i MARCH
182 —