Page 55 - civtat15
P. 55
POEMET AL SERAFÍ D'ASSIS
I
De tant guaitar I'Estimat
preiiguéreu sa fesomia, ■ . i devenint el viu retrat
de Jesús en agoiiia; com un iliri desmaiat
en els vergers de I'Umbria, vostre cos extenuat
de la mística follia,
endins de la soledat
com una llantia, fulgía, 1 en vostre pit abrandat una gran rosa floria
de divina caritat.
II
De vostre pit I'alenada era perfum odorant,
de vostres ulls la mirada
guspira d'Esperit Sant, de vostres peus la petjada
son d'assutzena fragant; vostre front claror d'albada, vostra má destra ensagnada, beneint i afalagant,
una rosa desmatada
del roser del cos penjant... 
