Page 53 - civtat15

gú no gosava profanar-la mentre s'esperava l'hora d'una gloriosa ressurrecció. Solament
uns humils rajolers grataven la part baixa,
amb perfidia racial, per a fabricar amb la
terra aspra teules i maons que coien en forns
rudimentaris. Aqüestes petites industries de
la terra cuita, mancades d'argiles beneficia
bles i en competencia amb les bóviles mo-
dernes, fiagueren de sucumbir. En el seu Hoc hem vist, per dissert, com paulatinament
s'anaven aixecant cases modestes i desarti-
culades, que en emplaqaments superposats, escalen la muntanya sense ordre ni concert, com si li hagués eixit una verola maligna.
Qualsevol que es deturi a examinar-Ies es donará compte de seguida, de la forma amb qué enlletgeixen les perspectives ciuta- danes.
Pero aixó és poca cosa al costat de la
sorpresa que se'ns prepara. Es din, que ja no és una caseta mes que hom va a cons-
truir-hi, sinó que es vol portar a terme la fabricació en série d'allo que en diuen cases barates j que en el nostre país la experiéncia ens ha ensenyat que son cases bunyols que tot just s'aguanten. Per a major escarní s'han
d'emplaqar no a la vertent de I'antic castell, sinó que se les hi ha de retre les honors de
coronar de planura de la somitat.
Desconeixem el projecte urbanistic i coiis- tructiu que es vol portar a terme. Pero te- nim el pressentiment que no es tracta d una
mena de ciutat-jardí amb casetes indepen
dents, per una o dues families, a la faisó de xalets senzills i airosos rodejats d'escaient
vegetació, tal com es fa ádhuc per a les ca ses d'obrers a les colonies industrials dels
paisos avenqats; sinó, que se'ns voldrá ob sequiar amb aqueixes monotones tirallon- gues d'habitacions iguals i en linia, que no tenen principi ni fi, mancades de grácia i de Hum en bona part de I'interior, que per es tigma nostra hem adoptat com a model gai- febé únic, fins en els casos en els quals
els terrenys no comporten valor apreciable.
Preparem-nos a veure dels diferents in- drets de la ciutat, sobretot des de les millors
vies, el dm de Puigterrá decorat amb roba estesa, galliners i corrals, testos, llaunes i filferros, com acompanyament inevitable de les cases barates. Una empresa amatent al seu negoci, revestida d'un caire filantropic, construirá el nucli de les habitacions.
Está bé que s'aixequin cases economi-
ques i confortables; com també resulta logic
que el capital que hi esmercin les societats constructores doni un determinat rendiment.
El que no está gens bé és que se les vulgui situar en el Hoc més preeminent, quan n'hi ha d'altres de més adequats i d'accés menys penible.
El motiu que explica aquestemplaqament és la concessió gratuita, que se suposa fará
l'Estat, d'aquells terrenys a l'empresa cons tructora, per tal d'apoiar la seva enlairada
missió social.
Pero si l'Estat cedeix Puigterrá, qui hi
té majors drets adquirits que el municipi,
després deis grans sacrificis pecuniaris que, durant tants anys, hem vist que féu la ciutat
en auxili de totes les iniciatives governa- mentals?
Es aquest un moment decissiu per a l'éxit de la futura urbanització de Manresa. No
podem envanir-nos de presentar places mo-
numentals, com Vich o Balaguer, ni tampoc les velles mansions senyorials, que formen
l'encis d'altres poblacions catalanes, arriben
aquí a determinar un carácter pregón. Tenim en canvi, notables esglésies gotiques rode-
jades d'alguns carrers migevals que redimei- xen de banalitat el nucli antic, i una impor
tant via moderna.
I més que res, devem estar orgullosos de
les grans perspectives naturals que s'albiren de diferents indrets de la ciutat. Si Tarrago
na domina el mar, Manresa sorprén un vast circ de muntanyes i precipicis. Perqué els
- 181