Page 56 - civtat15

El meraveilós altar del Cel era tot enees, L' aire felá tremolar delicadament les minus cules flametes deis estels. Una boira inquie
ta, fina com un vel de núvia, engavanyava la lluna bo i fent vessar, amb intermiténcies,
la seva claror freda damunt deis solitaris carrerons de la ciutat.
Colpia creuar-los en aquella hora mortal S'escarnien els mussois ga i enllá de les teu- lades i així tallaven un silenci que era més silenci encara. Arreu ens encalgaven ombres al'lucinants. Les pedres, diria's que exhala- ven l'alé glassat deis segles. La molga feia relliscar els nostres peus amb sorda traidoria i el remoreig que filaven els rius, turmenta- va els nostres sentits, com el tornaveu gai-
rebé imperceptible d'un gemegadís esbart de
bruixes.
De sobte, pero, l'angoixa s'esvaí. Petjá-
vem les ampies llossanes deis voltants de la Catedral just que el vent ens duia, mágica- ment difusa damunt de les seves ales, una tonada de la terra. Eren sardanes i venien del barri de Pedret.
Llavors, com per art d'encantária, totes les altres coses emmudiren per tal que la
melodia es fes més viva; i tots els seus ma- tissos esdevingueren, en aquest punt, fati- lats d una gracia nova, insospitada.
Cobejosos de gaudir-los miilor, davaliá- rem les graonades de la Catedral — fantás-
tics pentágrames sota la lluna — i, uns ins tants després, arribárem a aquell barri. En
184 -r-
A JosEP F. Ráfols
ésser-hi, la cobla reposava. Els dansaires s'havien dispersat per la carretera com bo- cins d'anelles rompudes amb violencia. Ran de les portes, algú s'ensopia to^udament,
estrany a la gatzara deis joves.
Xiulá el flabiol; al seu convit, acudí la
multitud. Es soltaren altre cop les anelles
que, tot seguit, la música i l'encaixada ami-
cal, feren giravoltar amb ritme airós.
El Ter, en aquell indret, s'agemolia amb
calma felina. La celístia, picant-lo de gotims de Hum, li donava una tal resplendor de mi- rall que s'hi podia veure, capgirada, l'esveN ta caputxa de pedra de Sant Peliu. A l'altra riba, s'hi movien lleument les gegantines si- luetes de la Devesa. Aquells arbres, amb el dol de la nit, semblaven uns frares Ilegenda-
ris que preguessin pels morts de la ciutat...
Quina quietud tan gran entorn del remolí de la cobla 1
Tot, música, riu, arbres i dansaires, cel estelat, carrerons deserts, sonors campanars, tot ho duem fos a la nostra sang. Per aixo, en recordar aquelles sardanes de Pedret, el nostre esperit recula enllá de l'adolescéncia i
l'enyorament ens apunta, incissiu, ais ulls. Cada volta que anem a Girona, que és
molt de tard en tard, ens passa el mateix. Tomás ROIG i LLOP
GIRON A