Page 52 - civtat15

Altra vista presa des del Castell de Puigterrá, la qual domina una part de l'eixampla ponentí. Al nordoest es ven la muntanya de Coll Baix
de les comunicacions optiques. Es dedica a fomentar-Ies i millorar les existents. Així, el 10 de gener de 1851 es rep a Mantesa una ordre del capita general en la qual mana as- segurar la torra de Puigterrá contra qualse- vulla sorpresa, i que s'impideixi, de totes maneres, que ningú no pugui acostar-s'hi, per la qual cosa tingueren de construir-se glacis i obrir-se fossars a l'entorn. Aixo costa 7.132 rals a la ciutat.
Aviat s'esvairen tots aquests entusias
mes i es veieren llenqats inútilment els di
ners esmercats. Mentre l'Estat gastava mi-
lions en construir torres óptiques per tot
Espanya, a la resta d'Europa les noves línies del telégraf electric s'estenieii com un reguer
de pólvora i revolucionaven les comunica
cions. Les torres óptiques espanyoles moriren en náixer; bentost foren abandonades.
Aleshores comencá la decadencia del castell de Puigterrá, que fou total en acabar
lesguerres civils. No es reparaven els en- derrocs i les guarnicions cada cop eren mes
180 -
minses. Arribá un moment que ningú no es cuida de la conservació de les obres realitza-
des, i el fort sucumbí sota l'acció deis ele ments i la má destructora de l'home.
Els qui ja portem el cabell irisat d'ento- nacions argentades guardem, encara, un boirós record d'infantesa, deis darters soldats que ferrenys muntaven o davallaven de Puig terrá. Avui en aquell cim, pedregós i estéril, ni l'herba no hi creix.Solament de tard en tard hi pugen els xicots enjogassats que, sovint,
s'empaiten allí a cops de pedres: llurs crits es confonen, de lluny, amb els xiscles estri-
dents de les brunzentes orenetes. O bé, al
capvespre, s'hi retalla la silueta d'alguna pa- rella amorosa que cerca la solitud i aferma
els sentiments indestructibles, en mig d'a-
quell immens escenari d'escalonades serrala- des de violácies entonacions, que es perden
en l'horitzó tenyit de les enceses colors cre-
puscolars.
Per molts anys,aquest mateix abandó de la
muntanya ens encisava Hauríeu dit que nin-