Page 51 - civtat15

Una altra vista de Manresa des de la muntanya del Castell. Comprén la part céntrica de la ciutat
s'emplagareii canoas en defensa de ia ciutat. Aixo no fou obstacle perqué tots els anys
continués celebrant-se el tradicional aplec del segon diumenge després de Pasqua, amb
motiu de la festivitat de la Verge del Bon- succés que tenia allí la seva capella.
A 1833 el fort es millorá i se Tanomena de Santa Isabel en remembranza de celebrar se la majoria d'edat d'lsabel II.
A 13 de gener de l'any següent, el cap d'artilleria del destacament de la ciutat de maná a rAjuntament que li donés materials de construcció i botes d'aigua, per a millor
emplaqar tres canons en aquell indret i, a mes a més, un pal i una bandera nacio
nal. Sembla que aquest és el moment en
qué el ram de Guerra es possessioná del castell.
Amb motiu del cap d'any de la leina, s'ordena a TAjuntament que enarbori a Puig- terrá una bandera de 14 palms de llargária 8 d'amplária. Aleshores cent homes guarda- ven la fortalesa.
Les obres duraren fins 1835, amb un pres-
supost addicional de 25.000 rals formulat pel
capita d'enginyers Ferrari Camilo. Tothom les considera inexpugnables.
En arribar l'any 1848 s'instaPlá el telé-
graf militar optic a l'atalaia de la paret nord. A aquest fi es presenta, el 17 de juliol, un
tinent coronel d'enginyers comissionat pel
capita general, qui manifestá al municipique a les sis del matí del dia següent necessitava
quatre paletes, sis manobres i els correspo- nents materials de construcció, per tal d'ai-
xecar un altre pis a la torra que havia de servir per telégraf. Aqüestes obres importa ren 1.195 rals.
La torra optica de Manresa era el centre d'una xarxa de comunicacions que abastava
gran part de la muntanya catalana, ultrapas- sant la Seu d'Urgell, com pot veure's en la
carta o plánol reproduTt al final del volum
primer de la Geografía general de Catalu
nya d'En Carreres i Candi.
El Govern estava encantat deis resultáis
- 179