Page 30 - civtat15

OVIDI EN CATALA
Si aigú havia persislit encara a resistir-se a creure en rexceTIiment de la Fundado Bernat Metge, davant raparició del seu 29 volum darrer que ha sortit, haurá sentit fla- quejar la seva falsa convicció. I aixo no pas per galantería, propiament. Sino perqué l'as- sociació de dues joves valors femenines a les tasques de la Fundació, representa ja una plena normalitat, una superacid gentil, en el feixuc i responsable treball de Ies seves versions.
Per de prompte, resulta deliciós i pie d'una ironía interiigentíssima, que hagin es- tat precisament mans femenines les que s'ha-
gin encarregat de nostrar una part de les obres del gran poeta erotic llatí. I la posició
que les traductores prenen davant el seu autor i davant del carácter de la seva pro-
ducció, és també d'una finíssima i aguda
grácia de comentar!. El proleg que han es- crit per a aquest volum inicial de les obres
del poeta de VArs amatoria, no sois és d'una
precisió i claretat informativa perfectos, sinó que revela així mateix una admirable intuTció crítica i una segura percepció d'objectivitat.
L'apartat destinat a relacionar les Obres d'Ovidi, i sobretot el que té per objecte es- tablir documentadamente! Valor de les'^Fle-
roídesi, son d'una subtilesa contundent i d'una justesa definitiva.
Les Srtes. Saavedra i Trepat no fan pas concessions al seu poeta: el valoren amb una severitat aparellada amb un somriure
exquisit. Tota tradúcelo reeixida, com ho és — i fins a quin punt! — aquesta, és una vic
toria damunt Fautor. 1 elles, tot oferint deli-
cadament, pero fntegrament, el botí, sem blen ensems migriure femeninament a Fautor
venput. El Xenlus d'adés, en diría una gra ciosa venjan^a del fat, una vindicació que la
feminitat, posada pel poeta atrevidament en solfa, assoleix ara, a través de la jove cultu
170 —
ra catalana, encarnada en les dues traduc
tores, que fan a Ovidi el compte precis de les seves falsetats psicologiques i deis seus defectes retorics.
Certament, en dues págines (XV-XVll) trobem condensat, amb una meravellosa
exactesa, tot el panorama critic que la lec tura de les Heroldes presenta al lector intel
ligent. I aquesta perspectiva critica. Ies tra ductores la documenten, com tota la resta de la seva introducció, amb acabada opor- tunitat. També la identificació de les fonts d'aquestes lletres, la sucinta biografía de Fautor, i, sobretot, Fexposició i solució del problema referent a Fautenticitat de les epis- toles dobles, són págines d'una sobrietat tan completa, com felices resulten en agili- tat expressiva. Per aixó és que aquest vo lum, no sois es destaca dintre la coFlecció per la seva máxima rigorositat critica (fácil com és a un traductor decantar-se afectuo- sament vers una benvoléncia en el judici de del seu original), sinó també per la perfec- ció afinada i total de la tasca. Caries Riba i Joaquim Balcells poden sentir-se orgullosos d'haver contribuTt a formar unes vocacions tan amatents, i tan rápidament com solida- ment preparados.
No a Tíbul planyent i timid, sinó a Ovi di sentimental i atrevit, ha cabut la sort
d'aquesta versió femenina, matisada amb una tal elegant vivesa, un léxic tan just i una
singular puresa de llenguatge. I no será Ovidi sol el privilegiat. El mateix mestratge
de Garles Riba ha curat d'adestrar abasta-
ment aqüestes mateixes habilissimes mans
fadades, perqué elles puguin vessar a Fám- fora replasmada del nostre idioma Ies essén-
sies clássiques immortals closes en el lirismo de Teocrit i Calimac, sota la beatitud de la divina Grécia.
OcTAvi SALTOR