Page 29 - civtat15

EXPOLIACIÓ
Confessa i serás salva!
No h¡ hagi en mi ni una ombra d'impuresa:
vise en l'austera soledat de l'ánima,
gronxant-me entre els dos corns de mon estrella, i maleeixo el que vingué a torbar-me
aquell olímpic ritme de mes venes, a maltractar la meva earn de Iliris
i a esprémer ses turgéneies.
LA NIT
Diuen que el vent — l'ha trastornat; i que ha embullat
sa cabellera;
que l'ha adormit
damunt la roca d'una ribera
alta, molt alta, no es sap fins on; que li ha esbandit la cabellera
que ara 11 cau — com un torrent — damunt la mar — perqué 11 muli i la desperti — i 11 reculli
rinxol per rinxol la cabellera.
la mlva manta
Passava amb la manta negra, que et veig venir.
Un cant surava a mig aire. El vaig collir.
Tenia por per ta llántia. Tot acaba!
Ta llántia ja no crerp.a... Que l'apagá
el buf de la manta negra
quan vaig passar...
Boendael-lxelles, 12-8-27. Traducció de Ventura QASSOL
Emília BERNAL