Page 31 - civtat15

GABRIELE D'ANNUNZIO
ORACIÓ A L'ADRIÁTIC (Proleg de la tragedia «La Nave»)
Escolta'm, Senyor Déu gran i terrible, tu que movies Tuiular deis avis
en el combat; avui jo vine a encendre't el far i el prec albora.
De Pola a Albona, ran mateix del Quárnar, l'avet audaQ i el llor amarg i el roure
sagrat, un dia jo amb l'acer tallava de l'arma destraiera.
La fusta vaig copsar de les antenes i el costellam, al cor de les vetustes
frondes victorials; i ara em recordó d'aquells que ja no viuen.
De tots els nostres morts faig remembranqa; deis caiguts en l'abim, d'aquells que dormen
dins el pélag immens, arca curulla de vaixells i de vides.
1 et die: Oh Déu, que fundes i nodreixes les nissagues del mar, i les anul'les;
els vivents, els vivents la teva gloria dirán damunt les ones.
Ells, només ells, sabran magnificar-te dins el mar, i lloar-te; piadosos,
al teu altar duran la doble ofrena
de la sang i la mirra.
De tots els occeans, fes-ne un mar nostre! Amén.
Trad. A. ESCLASANS
— 171