Page 32 - civtat15

L'ESFORC DE DEPURACIÓ DE LES ARTS FIGURA- TIVES EN LES DARRERES MOSTEES COL'LECTIVES
DE BARCELONA
Sí considerem amb atenció el moviment artistic deis nostres dies, veurem que la seva
aparent confusió de tendencies i de personali- tats s unifica en una voluntat comú d'espiri-
tualització, de depuració, dereacció contra el baix materialisme que fou la part més caracte
rística del segle passat i que en les arts figura- tives es manifestá en un virtuosisme tan su
perficial i baixament imitatiu que massa so- vint aqüestes arts es distanciaren de llurs
germanes les altres modalitats de 1' ex-
pressió estética — per apropar-se dissorta- dament a la prestidigitació i ais jocs ma-
labars.
Aqüestes personalitats i tendencies,
dones, tant si es manifesten en un abstret Iinealisme com en un colorisme exaltat, tant SI porten el misticisme i el cuite d'alló intern fins a les més extremades conseqüéncies, com si s'acaren amb els objectes del món
per,analitzant-los amb minuciosa profunditat, escobrir qo que de mágic s'amaga en els; o es aqüestes tendencies i personalitats com
que depuren les arts figuratives d'aquell baix virtuosisme, per aixo mateix les fan
ritlT/o H exterio-
adnnt ° ®sperit humé en tant que aquest adopta una actitud estética.
els punts de
nen amh ^ ° l'escultor, te-
no fa pas molt de temps tingueren Hoc a
Barcelona: l'«Exposició Inaugural> de les
Galeries Dalmau, i aquest «Saló de Tardor>
que, en bona fe, fou el cSaló d'En Dali>, ja
que per més que no mancaren obres valuoses,
des les trameses pels nostres mestres de l'Im-
pressionisme Mir i Qimeno, fins ais joves de la més recent promoció com Togores,
Sisquella, Domingo i Camps, sense cap re serva, pero, horn pot avenqar que I'esdeve- niment essencial foren Ies obres trameses
pel jove i combatiu pintor figuerenc. Fou ben llastimós, pero, que per causa d'elles, es promogués una polémica, en certs instants un xic massa grotesca, iniciada per un po bre home al qual En Dalí i els seus amies acordaren una atenció indeguda, puix que certa mena d'éssers no mereixen altra cosa
que silenci i menyspreu.
Si el tSaló de Tardor> de can Maragall,
a excepció de «La mel és més dolqa que la
sang» es pot dir que no ens oferi gaire cosa més de específicament nou, 1 «Exposició
Inaugural» de can Dalmau per contra ens en presenta una tal abundor que no té de sor- prendre que el comentan siguí forqa més
extens que el del «Saló d'En Dalí».
Ens sembla forqa encertada la incorpora- ció a aquesta exhibició de les obres de dos jo-
ves pintors murcians, assats interessants per
cert, un deis quals. En Pedro Flores, és un neo-classicista que tot ho sacrifica a una
gruixuda i compacta exuberáncia, la qual, pero, com és derivada, bé que amb perso- nalitat, de les produccions del periode ele- fantasíac del Picasso, aixó féu que ens in- teressés forqa més el seu company Lluis
Garay, un neo-objectivista que. posat de cara al món l'analitza amb aguda penetració
Dero P V "lásic, sense caure,
fonL Pi 'le con- fondre els modes específicament distints -
temporals d una part i espaciáis de l'altra — amb que es manifesta artisticament la dita
actitud espiritual.
No foren pas mancades d'afiliats a aquest
esforg de depuració i de reacció les manifes- lacions de conjunt de les supradites arts que
172 —