Page 14 - civtat15

NOTA ALS RECORDS MARAGALLIANS DE JOSEP PIJOAN I ALS COMENTARIS QUE HAN SUSCITAT
A estones tinc por que la nostra expe- riéncia — la deis homes que hem saludat la década que ens porta a la cinquantena — no
sigui perduda per a les generacions que pu- gen. Tinc por que després de dues genera cions d'improvisadors es despacienta una nova generació d'improvitzadors encara. I tinc més por perqué els improvitzadors jove- níssims juguen amb la facilitat de l'oportu- nisme de les fulles volants impreses.
Joan Maragall i Xenius, tan divergents, es trobaren al punt que permet dir-los nos-
tres, ambdós, a desgrat de la mort, a des- grat de la negació més irreparable que la mort. Es el punt de consciéncia de la res-
ponsabilitat que oposa la improvització del terme mig d'una maduresa nostrada i que
oreja el benésser casóla amb les vistes a l'horitzó de les fades: entesa del tradiciona-
lisme burgés i de l'ideal imperialista. Els po- bles que hi arriben coneixen l'edat daurada en la qual les Reines, bones mestresses de casa, comprenen la fantasia brillant del pri mer ministre. La Catalunya de la conciliació de Maragall i de Xenius (entre la Sala Parés i els Quatre gats; entre el Brusi i VAvenQ, entre Pompeu Qener i el Forn de Sant Jau- me; entre VExposició i l'anarquisme, entre els Cants de l'Orfeó i l'lnstitut d'Estudis; entre la senyora Moncerdá de Maciá i Francesc Cambó) feia esperanzar que no li seria negada la gracia d'aquell acord que segeliá amb un somriure l'amistat sobirana de Victoria i de Benjamí Disraeli, sense que la disminuTssin els estetismes de cap mena, ni el judici deis qui, com Carlota Bronté, digué de la Regi na, podessin dir d'ella: Una dameta grassa i viva, vestida molt modestament, sense massa dignitat i també sense massa pre- tensió.
Feia esperanQar-ho, pero la improvisió 160 -
guanyá altra vegada. Avui sentim la doble buidor d'un somni esvait i d'una llar desfeta.
Potser és l'hora de refer la casa i de tornar a cridar-hi les fades. No escoltant-nos massa els nous improvisadors que centren les llars a la sala de conversa i que confonen el des- ordre del vent amb la Ilibertat de les fades.
Sense imatjar, volem dir que no ens és licit menysprear, bandejar o negligir el qué
tant si volem com si no volem (i em sembla millor d'acceptar-ho amb reconeguda joia) és la coincidéncia de Maragall i de Xenius dins la nostra racialitat viva, amb estrebada ascendent i desig d'alqada; el futur que dei- xa d'ésser una abstractesa perqué l'omplien de sentit mític i d'aplicació d'ofici.
De vegades la follia de la discontinuitat
castiga el nostre poblé amb l'exacerbació deis instints de rebaixament d'alqades, de
limitació immediata de la gloria, de parodis- me. Cal aleshores recordar el Maragall deis
Elogís, el Maragall de la campanya del bon mot i de la pau de la cortesía en les polémi-
ques de Gabriel Alomar i Ramon Rucabado i en els combats innobles contra Prat de la
Riba; el Maragall just fins trobar en les des pulles del gos (com el Sant de l'apóleg de Tolstoi recordat per M. S. Oliver) la bellesa
perfecta del dentat; el Maragall de Por el alma catalana que no refusá la responsabi-
litat pública de cap de les seves compren- sions ni de les seves fidelitats i que el dia
que la inconsciéncia apassionada d'alguns deis nostres escometia Xenius fins el punt
de negar l'autenticitat del próleg que li havia escrit per al segon volum del Glossati, au- toritzava el qui aixó signa a publicar-lo, amb aqüestes paraules:
«Estimat amic López-Picó:
Amb molt gust 1 autoritzo per traduir i
publicar en La Cataluña el próleg que em