Page 16 - civtat15

LA VIDA ARTISTICA
Amb el Saló de Tardar organúzai per
Joan A. Maragall a can Parés, comenta a
reprendre la vida artística barcelonina el seu ritme normal. Ben segur que aquesta expo-
sició conectiva és de les mellors que han
tingut Hoc ací. Conjunt discret i unes quan- tes obres d'aquelles que es recorden per llur
emoció profunda i també alguna de les que fan girar el cap pel seu interés d'ofici, de recerca o que es fan la réclame per la seva
«novetat».
Deis expositors al nostre Saló de Tardor,
cal esmentar els noms de Joaquim Sunyer, Francesc Domingo, Josep Mompou, Josep Obiols, Pere Pruna, Joaquirfi Mir, Francesc Gimeno, Ramon de Capmany, Pereinglada, Feliu Elias, Salvador Dalí, Rebull, Gargallo, Afflrzo/o, Josep de Togores, Vilás, Réfols, Ricart, Francesc Vayreda, Granyer, Canals, Espinal, Bosch-Roger, Vidal-Gomá, lu Pas cual, Garles, Porcar, Canyellas, Ernest Ma ragall, Anna de Saavedra i Josep M.® Gol,
D'aquesta llista pel meu gust, crec que s'han de destacar els noms deis pintors Su
nyer, Domingo i Mompou i el de l'escultor «Manolo», car la impressió que em produi-
ren llurs obres encara perdura en mi,
**
Les Galeries Dalmau comentaren la tan
da d'exposicions, amb una exposició col "lec
tiva d'avanqada. Bona exposició. En Dalmau
tingué cura que els noms que hi figures- sin no fossin repetits a la mateixa hora per
altres catálegs.
Si l'exposició no tenia aquella qualitat de
conjunt desitjable, en canvi conseguí aple gar unes quantes obres ben interessants, Primerament cal esmentar l'aportacióde l'es cultor Angel Ferrant, d'una severa sensibi- litat escultórica.
Seguía en interés el joveníssim pintor 162 —
Junyer — que té la suprema gracia de l'origi- nalitat veritable, en plena adolecéncia; en
aquesta hora, que per tants, ésser original vol dir imitar els que fan sensació a París,
Pere Flores i Lluís Garay, dos pintors
murcians, es feien remarcar, com també el nostre Rafel Barradas.
Gausachs, en aquesta exposició en& sembla molt més ben orientat que altres ve-
gades: el seu lirisme un dia fácil— gairebé
pirotécnic — ens apareix avui mesurat per una seiisibilitat molt més exigent.
Basiana, ens sembla que malmet el seu talent, confonent el més banal cartellisme amb la pintura.
* **
La vella manera escenográfica de Soler i
Rovirosa, ha estat desempolvada a l'hora del seu homenatge. Molts dels teatrells exhibits
al Liceu, han envellit del tot amb els anys.
Altres, pero, avui encara, tenen una certa frescor. Soler i Rovirosa fou un artista; aixo
es reconeix sobretot en el traq deis seus di-
buixos. De la escenografía de Soler i Rovi rosa ha envellit el sistema: aquella composi-
ció afectada i propia del veil teatre, la qual
perdurá en el vuitcents com una supervi- véncia del barroc, convertit ací en barroc de
guardar roba. Algunes vegades Soler i Ro virosa deixava tot aquest embalum que so- lament servia per a fer Huir els seus estudis de perspectiva. Aleshores — com en el jardí del burg de Tristany a Kareol del «Tristany i Isolda» — l'artista es mostrava d'una ma nera més clara. Fins quan a la color en aquest jardí de Tristany, l'escenégraf' ens apareix recercant la seva paraula nova: mireu els grans arbres tardorals. Recordem també la simplicitat d'aquest escenari, que tan bé escau a la nostra mesura deis temps nous,
* ♦*^