Page 13 - civtat15

Aquesta nit-misteri que el front de Déu agenqa, que és pura com els Iliris i és mare sens igual;
que en el seu pit amaina la engúnia que es condensa en llágrimes ericeses, ais ulls de tot mortal:
ais ulls de tots els homes que escruten lia dels dies
per la immortal fretura d'una bora sense fi; d'una bora sempiterna sense clamors imples,
alliberada d'ombres del món que ens fa morir!
Aquesta nit, germá, no t'obre esbatanada, davant I'ignot pervindre, la tanca del teu cor?
El cor que ens trem totbora corull de la aleñada amb qué ens fa companyia, través del món, la mort.
La mort avui s'esglaia sentint-se corferida davant la meravella que vibra pels camins; aquesta nit augusta que encén la nostra vida, I'ajeu sota la petja dels bumanals destins.
I endins el gran silenci, que avui té I'barmonia d'infinitat de veus en un sublim acord,
s'ofega la renera que ens espaordiria
només que de sentir-la d'un tornaveu somort.
Renera de les bores en agonia eterna
amb qué la mort rebeja la vida dels mortals:
gemec sense acababa que tot el món consterna embolcallant-lo d'ombres les culpes capitals.
Pero, germá —qui siguis— avui I'udol dels dies no bi és a dins dels termes d'aquesta dolqa nit;
ni renlluernament de totes les follies,
ni el murmureig en I'aire de cap obscur neguit.
Cap mal no pot estendre ses ales de tenebre
avui que el bé es dispersa damunt dels quatre vents:
avui el mal s'enfonsa davall sa propia febre com un fell de presa mort per ses propies dents.
Eleva la mirada, germá d'bumana ruta:
la nit estén els braqos com beneint el món
i deixa, immaculada, dins cada vida eixuta,
un tast de benbauranqa que enllá dels anys no es fon.
Eleva la mirada través de rencanteri
amb qué la nit abriga tots els camins del fat:
podrás, si amb forqa aguantes l'esguard dintre el misteri, entrellucar la jola de la Immortalitat!
Mateu JANES 1 DURAN