Page 15 - civtat15

•demana suposant que l'Ors no hi tinga in convenient.
Per la meva part estaré molt content de
cooperar aixf a honrar al nostre amic tot compiavent a vosté de qui sempre sóc amic afectissim.
dicen,quienrepresentalomáscastellanode lo castellano — tal vez por aquello de Jaime
Brossa de que el vasco es el alcaloide del castellano — sea de ahí de Cataluña, de donde he recogido más ecos de simpatía... Y creo poder asegurar que pocos compren dieron y sintieron tan bien el alma ibérica como Maragall. Que es lo propio del poeta: ser comprensivo y saber abarcar las cosas
s/c 6/1/10>
J. Maragall
L'oportunisme s'entreté a presentar cai
res impacients del jo (a pretext del Ilibre más opuestas.>
singular de Josep Pijoan) sota apariéncia d'un Maragall limitat. La gosadia d'alguns
arriba a voler ferir Xenius i l'obra de les jo- ventuts nodrides del Glossari escudats amb el nom d'un Maragall. Tota interpretado
despluralitzada em sembla mutiliadora i pas- sar-la sense advertiment em semblarla con
gestionar més un silenci que a la fi ens ofegaria.
Josep Pijoan ha fet la bona obra de do- nar-li crit. Nosaltres hem de desentranyar-ne
el mal veri d'al'lusions, reticéncies, retrets
venjatius i confusions enverinades amb qué la seva explossió ens esquitxa.
Catalunya endins, cap pulsado de les
anyades no ens és sobrera i avui ja podem dir que Maragall hi ritma, i Xenius també i
tots els hereus de Maragall i de Xenius. Catalunya enfora, l'avinentesa de l'ex- posició del Ilibre catalá a Madrid estimulada
per La Gaceta literaria, ens permet de re cordar que també el nom de Maragall sitúa
dins la tradició el desig de comprensió entre els literats de parla castellana i els literals de parla catalana. No comencem, grádes a Déu, ni ens cal improvitzar noves parades. L'any 1913 el doctor Unamuno, deia:
...«No podia haber nada que tanto me
moviese como recordar a nuestro Maragall,
que fué todo un hombre y es ya, por lo
mismo, todo un símbolo. En el culto a él, a su memoria, que es culto a algo más alto
aún, nos unimos.
Es, por otra parte, cosa que me da en
que pensar esto de que siendo yo, según
I una mica més tard, l'any 1914 com-
pletava:
«Observo que desde hace algún tiempo
se conoce y aprecia el íntimo espíritu caste llano ahi mejor que en Castilla misma. I me da que pensar el que yo, un vasco, haya
venido a sacar a flor la intimidad castellana — no pido perdón por mi petulancia — y que
sean catalanes los que mejor la aprecien. Lo
peor de esta Castilla es que no se conoce. Si se conociera, rendiría nuevos cultos, en
tre otros a Maragall que tan bien supo verla
y estimarla. >
Con el senyor Unamuno, els nuclis pos
teriors a la generado del 98 i al cenacle de
Don Francisco Giner, feien brollar de la cor-
dialitat maragalliana l'acostament de dos es-
perits. Aquell parlem-íí del mar, germans, anava més enllá d'una reforma constitucional,
i de Xenius i Josep Carner a Joaquim Fol-
guera, Salvat-Papasseit i Tomás Garcés no ha suprimit, no ha fet callar cap veu del
nostre cor mariner.
Les simpaties de Giménez Caballero, de
Guillermo de Torre, deis joves poetes de l'es- cola andalusa, reprenen el treball deis Diez-
Canedo, Ramon M. Tenreiro, Angel Vegue i Fernando Fortun. Projectes editorials que
potser demá mateix tindran realització, eren
planejats ja l'any 1909 i eren presidits pel nom de Maragall. Esperem que també en
presidirá ara l'eficiéncia. I així la improvit- zació no podrá destriar-hi la part de la dis cordia.
J.M.*LÓPEZ-PICÓ
- 161