Page 9 - civtat14

pels jutges, vol tenir rei com els sens veins, i en demana un a! profeta Samuel. No n'hi ha
prou de les paraules d'aquest per fer-lo'n desistir. Saül diu prou bé qo que és un rei.
Les seves dites seran confirmados per la conducta de David, de Salomó i de llurs des-
cendents, car tanmateix Samuel es veu format
d'ungir rei Saül. , o sigui consa
grarlo amb una mena de ritus sacerdotal: els reis deis hebreus, que per llur religió no
podien ésser considerats filis de Déu, havien
d'imposar-se com elegits per Déu.
En reaccionar damunt el cabdiliatge mili
tar germánic— fundador de les monarquies
europeos — d'una banda la tradició imperial romana i d'altra la tradició bíblico-cristiana, la teoria i la práctica politiques — infinita- ment matisades, pero — que la sobirania da- valla de dalt a baix, es consoliden amb els
carolingis Pepf i Carlemany — el primer Dei gratia rex i el primer emperador con-
sagrat per l'Església. Només, com a l'Edat
antiga, el govern municipal s'asseu damunt la base democrática. Les grans ciutats marí
timos esdevenen repúbliques poderosos que sovint calciguen la testa ungida deis monar-
ques. Els municipis compresos dins l'área deis reialmes, enfortits amb llur triomf da munt el feudalismo — que n'és un damunt la sobirania hereditária i confosa amb el dret de propietat, — són el llevat del llarg procés
que mena a la monarquía paccionada de Ca talunya o d'Anglaterra.
L'Edat moderna, fins a mitjan segle di
nové, ha assistit al debat de la sobirania: de- bat a raons, debat a insults, debat a canona-
des. D'euQá que Lleó Xlll, amb l'escándol de tots els «legitimistes», enterrá el cadáver
putrefacto de la monarquía de dret divf, l'au- tocrácia ha perdut el suport més ferm. Avui els addictes deis régims autocrátics o reco- neixen — cínics — que aquests són régims de fet i no de dret, o recorren — hipócrites — al sofismo del consentiment tácit. Tant de camí han fet de cent anys enqá els principis de- mocráticsl
Amalgamant conviccions politiques amb
religiosos, l'autocrácia de l'antic régim recol- zava en les idees providencialistes. Pero
quan ádhuc l'Església ha rebutjat aquella
alianza perjudicial a la seva espiritualitat,
per bé que profitosa materialment a una part dels sous ministres — l'alianpa, vull dir, «del
tron amb raltar> — 1' autocrácia ha restat sense Túnica base que, tot i falsa, podia do- nar-li una aparenta de dret i una estructura lógica. Per qué ¿amb quina semblanga de jus ticia pot imposar ais homes la seva voluntat, sense llur consentiment, ningú que no hagi rebut el seu poder d'un ésser superior a Thome?
Aquesta és la gran feblesa de les auto- crácies contemporánies: que només poden recolzar en la forga. 1 aquest és el gran ar gument ab absurdum, que s'ajunta a tots els arguments directos, en favor de la democrá- cia. Si la sobirania no pertany al poblé, per-
tanyerá al més fort, al més agosarat, al
menys escrupulós, que se n'empari vencent la cursa d'obstacles. I només la detentará a
precari, fins que un altre, amb les mateixes armes o encara de més innobles, el subs-
titueixi per un temps més o menys llarg. Car mentre la democrácia garantitza la transmis- sió pacifica del poder, l'autocrácia, descar tada ja la seva forma hereditária, fa indis pensable el cop de forga. L'assassinat, i el són els instruments de l'autocrácia, com el sufragi ho és de la de mocrácia. Per aixó pot hom dir que aquesta és un fet d'experiéncia humana. Amb raó es- crivia William Martin, comentant el text de les liéis feixistes «per a la protecció de TEs- tat» de novembre de 1926: «Si hom pensa
que de milers d'anys encá tots els régims de for(;a han assajat de regnar per la terror i que tots han fracassat; si hom pensa que la prova ha estat feta mil vegades, que la terror, lluny d'esfereir els adversaris, crea entre ells el gust del martiri i que la sang
crida la sang, hom no comprén com un go vern que té grans ambicions per al seu pais i
per a qui la durada és una condició d'éxit,
pugui asseure la seva dominació damunt una base talment frágil».
Cal recordar aqüestes veritats elemen
táis, controlados per Texperiéncia histórica, a Testol abundós d'homes pragmátics que es
gloriegen de menysprear les questions teori- ques — «buides cabories d'inteTlectuals morts
- 123