Page 11 - civtat14

bon advocat; com si un investigador des-
proveTt de tito! no tingués més valor intel lectual que tot un col'legi de doctors indoc-
tes. Situació familiar? Com si fos just que el
cap de casa representi la opinio de la muller — que potser és contrária de la seva — o la
deis infants, que no existeix; com si el fet de procrear suposés cap talent especial pels afers publics.
Tanmateix, aquesta darrera capacitatié avui alguns partidaris. El 30 del passat juliol, fou llegida, a l'Académia de ciéncies morals de París, una comunicació d'Eugéne Ritter,
preconitzant la conveniencia d'atorgar dos
vots a l'home casat i tres vots al pare de tres o més filis. «Son homes coratjosos, diu, de qui el país pot refiar-se>. No és aixo dis locar la qüestió? Que hi hagi una rebaixa fiscal per al cap de familia nombrosa — que de fet és més pobre que un celibatari amb in-
gressos iguals — sembla molt just. Ara, que l'Estat, amb qualsevol excusa, ataqui l'es- séncia d'un dret natural com és el de sobira- nia, només ho pot admetre una concepció estatista, — és a dir, autocrática.
L. NICOLAU D'OLWER
ORIGEN DE LA CIUTAT DE MANRESA
S'ha registrat encara poc en els arxius
per a indagar els origens arcaics de les ciu- tats i viles de Catalunya. A Manresa hem
tingut segles i més segles entafurats en rústi- ques estanteries una série de rics maiiuscrits inconeguts, alguns deis quals han sofert danys irreparables, foradats de part a part pels lirons; essent de gran sort que la immensa majoria d'aquells manuscrits hagin restat in- tactes esperant una má bondadosa que es
dignés treure'n l'entrellat a fi d'esbrinar i fixar la veritat histórica de la nostra localitat.
No ens podem vanar nosaltres, d'ésser la má bondadosa. Pero sí que hem aclarit
alguns punts obscurs de la nostra historia durant les llargues vetlles passades en la lectura d'aquells manuscrits seculars, sovint interessants.
I cal fer constar que l'honor que pugiii davallar de les nostres recerques i troballes la devem, en primer Hoc, ais lirons que ens han deixat intactes la immensa majoria del tresor diplomatic, i després, ais nostres avantpassats que segles i més segles han tingut cura de custodiar-los com riques joies que avaloren l'activitat i la constancia d'un
poblé que ha sapigut fer-se gran en mig de les turbuléncies i necessitats de la vida.
Ara, dones, sigui'ns permés reunir unes dades interessants del procés historie que
pensem fer sobre l'origen i fundació de Man resa, inconegudes, tal vegada, de molts dels amies que ens llegeixen.
Manresa, diu la historia, era la capital dels lacetans, els quals dominaven el dis- tricte d'aquesta ciutat i el de Moia; tenint darrera de sos limits els ausetans per la
part de Vich, els indigenes, amb sa capital
Empitries; els laletans, que dominaven la costa de llevant, el Valles, el pla de Barce
lona i el del Llobregat; i finalment, els iler-
getes, que des de l'Aragó s'estenien a Cata
lunya, dominant les ciutats de Lleida, Urgell, i Balaguer.
Aqüestes demarcacions les ocupaven els indigenes i els fenicis en el segle xi abans de Jesucrist; els grecs en comenqar el segle vi, pobles situats junt a grans corrents fluvials; els celtes que vingueren en el segle v; els
cat'ioginesos. dominant la Iberia en el segle III, i tot seguit els rotnans que trameteren son exércit, desembarcant a Emporion 218
- 125