Page 8 - civtat14

CRISI DE LLIBERTAT DE LA DEMOCRACIA I DE L'AUTOCRACIA
És impossible d'enfondir, per poc que
sigui, la qüestió del pariamentarisme (vegeu
CiuTAT, II, 48) sense que una altra de més ardua no broili tot seguit. El pariamentaris
me és conseqüéncia fatal del compromís —
gosaríem dir del contuberni — entre demo cracia i autocracia. Per suprimir-lo de soca
a reí, cal instaurar de pie o Tuna o l'altra. Democracia? autocracia? Toquem el punt
neurálgic: la qüestió de la sobirania. La so- birania va de baix a dalt o de dalt a baix? El poblé té el dret de governar-se ell mateix, o té el deure de consentir que un altre 11 im-
posi el seu govern? És a dir, el poblé és so- birá, o el poblé té un sobirá? No hi ha ter
cer terme.
I tanmateix la práctica constitucional de
gran part de l'Europa vuitcentista s'ha es-
forgat a crear un tercer terme, amb el mite de la co-sobirania, en les monarquies consti-
tucionals. El fracás inherent a qui cerca qo
que no existeix ha coronat aquests esforqos. Avui hom pot demanar-se si les rares testes coronades que VAlmanach de Gotha catalo ga son veritables reis constitucionals o de- coratives peces d'heráldica. Les monarquies del nord d'Europa han esdevingut gairebé democracies purés; per contra, Italia és una autocracia comanada pel dace, de qui el rei és el primer súbdit, — potser el més vexat, potser el més entusiasta.
Si la monarquía constitucional ha fracas- sat després de més d'un segle d'experién- cies, l'altre compromís que hom ha volgut trobar entre democracia i autocrácia no pas- sa de teoria boirosa, fracassada sense arri bar a la práctica. Al'ludeixo les elocubra- cions oligárquiques del grup valdés Ordre et tradition de Marcel Regamey. Enamorat de les idees de VAction francaise, tot i no po-
122 -
dent trobar ni un mal pretendent a la corona federal suTssa ni a la cantonal de Vaud, som- nia de foragitar del seu país, republicá de
naixenqa, la democrácia pura. Voldria subs tituir-la per un govern que, un cop elegit — i no diu pas ni per qui ni com — es perpe-
tués, omplint ell mateix al seu grat les va- cants a mesura que es produíssin. Tractant- se d'un govern tan ben penetrat, per grácia de Déu, del deure civic, qui gosaria parlar de possible nepotisme? qui pensarla de con trolar i de temperar romnipoténcia vitalicia que els membres d'aital govern es conferi- rien els uns ais altres?
D'organitzacions democrátiques i d'auto-
crátiques en trobem en les més antigües so- cietats que la historia ens mostra. Llur exis-
téncia no prové de cap concepció apriorista,
sino del descabdellament atzarós deis fets.
La societat filia de l'eixamplament tribal con
serva, en la persona del rei, l'autocrácia del
patriarca; la que és filia de l'aplec d'homes
liigats pel vincle d'interessos comuns — la ciutat — és l'organització democrática.
L'autoritat del patriarca recolza en el
mateix dret — independent de tota elecció i
consentiment — del pare de familia. El pa-
triarca-rei, en flaquejar-li aquest suport, aju-
dant-se de les seves funcions sacerdotais, es
proclama descendent de la divinitat. Aixi,
dones, la monarquía «de dret divi> neix en
tre els déspotes de l'Orient. D'ells, i per tal
de dominar llurs pobles, aprén la Iliqó Ale
xandre el Gran. D'ell l'hereden, i potser
acaben per creure-hi, els seus Epigons. Deis
Ptolomeus i deis Seleucides passa a Roma.
Comenqa amb la divinització post mortem i fineix consolidant el principi hereditari, —
d'aixo es tractaval
El poblé d'Israel, governat patriarcalment