Page 7 - civtat14

CIVTAT IDEARI D'ART I CULTURA
Any 11 Manresa, Juliol-Setembre de 1927 N . ' 1 4
/ paisatge ha tingut i tindrá sempre un atractiu especial per als artistes i literats.
Val a dir, pero, que hl ha dues menes de paisatgistes: els subjectius i els
objectius; aquells que posen en la contemplació de la natura una qspurna de la própia sensibilitat i aquells altres que la copsen tal com realment és. Aquests últims són els
paisatgistes fotografíes. Els altres són, en canoi, els veritables recreadors del paisatge. Els pintors i els poetes sobretot, han mostrat sempre llurs preferéncies pel paisat-
glsme. I en molts casos, els temes paisatgistics han servit per a fer-nos conéixer llur valúa positiva.
Interessant és 1'artista o el literal (no són dues paraules sinónlmes?) que sap
copsar fidelment les meravelles de la natura, la seva varietal impressionable, els seus enclsos sorprenenís. Pero más interessant és, encara, aquell qui sap infondre-hi els
propis sentiments, i embolcalla el paisatge amb el vel de les seves idees: que no es limita a descriare la natura com ella és, com la percep tothom; slnó que la glossa segons
intuitlvament la percep a través de la própia sensibilitat, d'una manera original per bé
que de vegades arbitraria, car en el fons de totes les realitzacions artlstlques hi ha hagut
sempre un tañí per cent més o menys crescuí d'aquest arbitrarisme eslétic. El merit de l'autor consisteix, pero, a no deixar-se endur irrefrenablementper aquests arbitrarismes. Act radica, per tant, la necessitat d'agermanar tothora el sentiment artistic amb ei sentiment huma i sense aquesta fusió esdevé, tota realització artística, inacabada o imperfecta.