Page 35 - civtat14

En així no tenen 1' encuny prou caíala aqüestes dites:
1. L'home cerca la ruta ampia i afressada del
plaer.
2. Per nens entretinguts, és un complement
més llunyá de destí.
3. L'ordre diferent de posar les paraules.
4. És un senyal, que no falla, de conéixer si
l'escrit ha estat pensat o no en catalá.
Cal esmenar-les així, perqué tinguin tot i'agre de la terra:
1. L'home cerca la ruta del plaer ampia i
afressada.
2. És un complement de destí més llitnyá.
3. L'ordre de posar les paraules diferent.
4. És un senyal de conéixer si l'escrit ha estat
pensat o no en catalá, que no falla.
Al revés, porta I'encuny catalá aquesta dita castellana:
Impulsado por un afecto del corazón latente.
No es parla del cor latent, sinó d'un afecte latent en el cor. En bon castellá cal- dria esmenar-ho així:
Impulsado por un afecto latente del corazón.
És notador aquest passatge del Ilibre deis Exercicis de St. Ignasi, en el text original,
que sembla portar una empremta tota catala na: «Quando el que da los exercicios siente al que ios rescibe, que es batido y tentado debaxo de especie de bien, entonces es pro
pio de platicarle sobre las reglas de la se gunda semana ya dichas (Adició 10). En castellá modern i ben construTt caldria es- criure: «sobre las reglas ya dichas de la se
gunda semana-*; perqué ai ludeix no la se-
gona setmana, sinó les regles de la segona setmana. Ara fent servir una construcció de
patró ben catalá St. Ignasi diu: sobre las re glas DE L.\ SEGUNDA SEMANA YA DICHA. RepareU encara, que hauria hagut de posar í/a dichas,
concertant am reglas; pero tal com el nostre
poblé diu: Sta. C/ora vella, percomptes de: Carrer de Sta. Clara vell: així St. Ignasi
*
II. En l'ús deis qualificatius, el catalá té un tirat cap a posar-los darrera del nom, al contrari del castellá que més aviat els posa davant. Aquí l'un i l'altre en comporten moltes més d'excepcions, pero una habitud continuada en un deis dos sentits pot delatar també una mentalitat catalana o castellana.
Mentalitat castellana prou marcada té aquest fragment catalá:
«Meiitre entre proletaris i rics existeix l'esmen- tada Iluita sense treva per augmentar l'adversió deis que res no tenen, s'afegeix 1' immoderat luxe de molts, unit a la desvergonyida dissolució de costums».
Dring més catalá portarla esmenat així:
«Mentre existeix entre el proletari i el ric la Iluita sense treva per augmentar l'adversió deis
que no tenen res, que hem dit, s'afegeix un luxe de molts iM.MODER.vr, unit a una dissolució de costums DESVERGONYIDA».
Repareu aqüestes tres posicions del qua- lificatiu diferents:
1. Vimmoderat luxe de molts.
La desvergon-yida dissolució de costums.
2. El luxe immoderat de molts.
La dissolució desvergonyida de costums.
3. Vn luxe de molts immoderat.
Una dissolució de costums desvergonyida.
D'aquestes I i 2 són de patró més caste llá; 3 és de caient tot catalá, amb Particle indefinit un per comptes de Particle definit el. És cosa sabuda la preponderáncia que el catalá dóna a Particle un.
Cal esmentar aquí aquelles traduccions del castellá molt escampados en la novella
producció catalana: la Santíssima Verge, el Diví Mestre, el diví Infant, el diví Redernptor,
el jovE escriptor, i tantes d'altres, amb el
qualificatiu davant.
El nostre poblé quan s'exclama diu: Ver-
ge SANTÍSSIMA, quia dlsbaratí; Reina santís sima, que n'és de gros!, sempre amb el
qualificatiu santíssima al darrera. En així hauríem de dir: La Verge Santíssima del
escriu: reglas de la segunda semana ya Roser, i no la Santíssima Verge del Roser
o també la Mare de Déu del Roser o Maria da semana ya dichas. Santíssima, Santa María, Nostra Dona del
- 149
dicha, per comptes de: reglas de la segun