Page 34 - civtat14

un determinatiu immediat propi de jocs, sinó un complement de destí més llunyá.
Que la construcció 3: sabates de nen
blanques, sigui la norma! catalana, oposada a la castellana, ho comproven algunes tra-
duccions que se'n fan, que en castellá de
vegades donen i tot un sentit ben ridícul: cama para matrimonio de hierro, tradúcelo
de: Hit de matrimoni de ferro; sombreros
para niño de paja, tradúcelo de: sombreros de nen de palla.
Un altra manera tenen els nostres botl-
guers I magatzemistes de traduir la cons trucció catalana, que en castellá és un bar-
brlsme. A tot arreu podreu veure rétols com
aquests: blusas-niña superior, mantas-lana extra finas, vánovas-matrimonio última no
vedad.
Pero alxí com estrebant en la construc
ció catalana resulten dolentes en castellá
aqüestes traduccions, alxí Igualmerit resul ten dolentes en catalá les traduccions que
estreben en la construcció castellana. Partint
del patró zapatos blancos para niños, avul
van escampant-se en el nostre public de
clutat i en escrits fins I tot llteraris, maneres
de dir com aqüestes: objectes artístics per a
regal, mobles moderns per a escriptori, lli- bres útils per als joves. En alxí la manera
castellana per a, va envaint el camp del de nostre tradicional: mobles V) escriptori, la bres de regalar, estampes de primera co- munió, etc. Pero en protesta aquest rétol castellá: Salón de limpiar calzado, de men- talltat catalana, queens ha fet grácla enso-
pegar al costat mateix de les Cases Consls- torials de Barcelona a l'entrant de la plaqa
de Sant MIquel.
La construcció salón de limpiar, útiles
de escritorio en castellá antic era corrent
també, I encara n'hl ha restes en el castellá modern: máquina de escribir, papel de car
totes les observaclons I sobre totes les re
gles, I més si aqüestes són de forma popu lar I simplificados, cal teñir compte de la
parla viva I del sentlt de la llengua I de l'ús general.
***
Un altre cas de l'ordre en l'ús deis quall- ficatius I determinatius el tenlm en els noms
deis carrers.
1. Calle de Sta. Ciara vieja. 2. Calle de Sta. Clara nueva. 3. Carrer alt de St. Pere.
4. Carrer baix de St. Pere.
Aquests títols, tal com són aquí, són do- lents tots, tant els castellans com els Cata
lans. En 1 I 2 no es tracta de Sta. Clara vella o nova, sInó de carrer nou o veil de Sta. Clara. En bon castellá caldria posar:
Calle nueva de Sta. Clara. Calle vieja de Sta. Clara.
0 també abreujant:
Nueva de Sta. Clara. Vieja de Sta. Clara.
Tal com van més amunt són una traduc-
cló literal del catalá: Carrer de Sta. Clara
veil, Carrer de Sta. Clara nou. Abreujats en catalá donen: Sta. Clara veil I Sta. Clara
nou, que el poblé fa Sta. Clara vella I Santa Cía,a nova, presclndint del carrer que és
masculí.
Al revés: Calle alta de S. Pedro I Calle
baja deS. Pedro de patró castellá legítim, han donat: Carrer alt de St. Pere 'x Carrer baix de St. Pere. Pero alxó és una denoml- nacló molt moderna Influenciada del castellá. Uem conegut persones que parlant d'aquests carrers de Barcelona vella, tan trepitjats deis Catalans de tot arreu en la centuria passada, delen: Carrer de St. Pere més alt, Carrer de St. Pere més baix, Carrer de St. Pere mitjá, segons el patró legítim catalá, que
posa primer el determinatiu I després el qua- l l fi c a t l u .
ia, sello de correo, trucció es diu també
bon catalá: máquina
etc. En aquesta cons en bon castellá com eii
de escribir segura, rá
carta superior, sello de
pida, etc.; papel de
correo timbrado. Aixo ho advertim, perqué
tota regla té les seves excepcions, I perqué
ningú vagi massa enllá en l'apllcacló de les Indicaclons deis gramátics I filólegs. Sobre
148 -