Page 33 - civtat14

NOTES DE LLENGUATGE
ESTILÍSTICA
i. ORDRE DE LES PARADLES
L' ordre de les paraules és un senyal de conéixer si un escrit ha estat redactat pen- sant en caíala o en castellá, que no falla. Parlem per experiéncia. Sovint hem de re- passar gramaticalment i literária articles es- crits en castellá de persones catalanes. De
vegades no podríem senyalar un barbrisme de paraula o de construcció en tota una
plana, pero alio no és castellá. No sona ni raja com les tirades castellanes, i un hom no sap endevinar d'on ve. És que qui l'ha es crita pensava en catalá tot escrivint, i el pen- sament catalá, quasi diríem que és al revés del pensament castellá. Per fer que aquella
plana tingués el dring legítim de Castella, caldria fer-la de bell nou.
Encara més, també ve que de vegades
hem de posar en castellá coses escrites en
catalá. N'hi ha que traduides exactament,
sense treure de Hoc les paraules, donen un
seguit de castellá, qui ni un escriptor de mena el treuria millor. Pero també n'hi ha
que no comporten la tradúcelo literal ni l'or- dre exacte de les paraules. Perqué reixin en
castellá cal una redacció tota nova prescin- dint de Toriginal i conservant-ne les idees només. És que aquests escrits están redac táis pensant en catalá, i aquells ho eren pen- sant en castellá, o amb una mentalitat defor mada per la literatura castellana.
Comparant originals amb originals i tra- duccions am traduccions hem pogut compro-
var moltes coses que són distintius del pen sament catalá i castellá, i una de les prime- res és l'ordre de posar les paraules diferent. Com aixo por ésser instructiu, en direm uns quants mots en aquesta nota i les que vindran.
***
COMPARADA
Dintre de la proposició gramatical podem considerar el nom i el verb principals i els determinatius i qualificatius que els definei- xen i expliquen.
I. Comencem pels determinatius i quali ficatius del nom, siguí ara aquest el subjecte,
ara el predicat, ara el régim o algún comple ment. El catalá i el castellá es diferencien
aquí essencialment, perqué el catalá posa primer el determinatíu i després el qualifi- catlu, i el castellá al revés, posa primer el
qualificütiu i després el determinatíu. Els exemples ens ho aclariran;
1. Zapatos blancos para niños. 2. Zapatos para niños blancos. 3. Sabates de nen blanques.
4. Jocs de nens entretinguts. 5. Jocs per nens entretinguts.
En 1, blancos és un qualificatiu, perqué ens explica com són les sabates, blanques i no rosses o negres\ i para niños és un de terminatíu, perqué ens diu de quines sabates es tracta, és a dir, de sabates de nen i no de sabates de nena o de dona. La construc ció normal castellana és posar primer el qua lificatiu i després el determinatíu: Zapatos blancos para niños. Tant és així, que la in- versió de l'ordre faria un altre sentit com en
2. Zapatos para niños blancos, en bon cas
tellá, vol dir que els blancs són els nens i no les sabates.
En catalá passa al revés. En 4: Jocs de nens entretinguts, entretinguts s'entén no deis nens, sinó deis /oes.-perqué normalment el qualificatiu va darrera del determinatíu; entretinguts qualificatiu de jocs, al darrera de de nens, determinatíu de jocs. Si volíem
que entretinguts fos qualificatiu de nens, caldria canviar la construcció com en 5: jocs
PER nens enUetinguts, on per nens ja no és - 147