Page 32 - civtat14

trets. El cap em dava voltes í les orelles em feien una xiuladissa frenética. A poc a poc
vaig recular fins al banc on arrupit 1 amb els ulls desorbitats fits al rectangle negre de la
finestra, m'aclapararen les tortures més afro- ses que una por imbécil pugui inflingir a un
ser huma.
Els primers Hums de Toulouse em torna
du Temple del carrer Dom-Brial, on trobí una cambra clara, i al cap d'una hora ja en sortia net i clenxat. Feia un sol ciar, un sol dominical i jo em sentía optimista. Vaig
comprar un clavell i un diari del matí. Hom és felic amb un clavell i un diari! Si aqües
tes meravelles no existissin, valdría la pena de viure?
Pero, qui ha parlat de viure? Qui ha par- lat d'optimismes, de clavells i de merave lles? No! No! i No! Tot aixo no existeix, la felicitat és un mite, la vida una hipocres- sia, una horror...
Aquell diari deia que hom havia trobat a la via, vora els estanys de La Nouvelle,
el revisador del tren directe Barcelona-Tou-
louse-Montaubau-París, mort de dues bales de revolver a la cara...
Ramon MARTÍ BARRERAS Brussel les, agost de 1927.
ren la calma absoluta. El cap em bullia mentre pujava al meu compartiment un ma- trimoni francés, amb molts bagatges i mol- tes ganes de xerrar, vaig empassar-me unes pastilles d'aspirina. A Montaubau el vagó s'omplí completament i una dolga te- bior confortable en féu endormiscar fins a
París.
París!!! El somni de tota la meva vida,
la meta de les meves inquietuds, la il'lusió de la meva jovenesa, era alié, a fora les pa- rets de l'estació que m'esperava.
El bullici matinal del Quai d'Orsay, va encantar-me. Un taxi em conduí a 1' hotel
146 -
i