Page 31 - civtat14

L' home buidá ei seu vas d'una sola glo-
pada i em parlá així: No podria — sense
sofrir dolorosament
d'aquest record—evo car les causes de la
meva segona fúgida a
Franga. Pero, si bé les. hores amargues que determinaren la meva
partida, degueren sense dubte contribuir a
exasperar els meus nervis i preparar-los a les sensacions de por absurda que m'enfo-
lliren en el transcurs del meu viatge, no cree
que aquesta narració perdi color si em guar do aquests precedents per a mi tot sol, com
si fossin una reliquia de l'agre-dolQ de la meva vida passada.
Per altra part, el fet és precis, d'una preci- sió esquelética.
Anava tot sol en un vagó de tercera del
rapid Barcelona-Paris, i la son m'entorpia el cervell amb un somni agitat, quan sobtada-
ment, en passar vora els llacs de La Nouve-
lle, em desvetlla una esgarrifanga de fred.
Vaig aixecar el coll del meu abric i vaig mirar el rellotge. Les deu. El tren brunzia
furiosament amb un sotragueig acompassat i
els xiulets de la máquina persistien a llenqar
el seu udol funerari, mentre la fosca m es-
piava per una finestra oberta, com un ul de la nit esgarrifosament negre. El llumenic
d'oli feia la viuviu encastat al sostre i la
seva flameta sumorta era, junt amb el pany
niqueiat del meu maleti, la sola cosa llumi- nosa que es salvava d'aquella claror de pur-
gatori.
Com vingué la por? No ho sabria pas
dir. Vaig donar una ullada a tot voltant i en
esguardar la finestra, una Ileu inquietud em féu arramblar l'esquena al respatller del banc.
amb aquell instint que té tothom, de prote-
gir la part del eos que hom mateix no pot veure. Pero jo no tenia cap escomesa preci
sadle, sino que la meva por era absoluta- ment abstracta. La nit, la soletat, i sobretot
aquella finestrella oberta on el negre hi era
profund com l'eternitat. Cada vegada que cruixia una fusta el cor em feia un salt, i com més m'esforQava a tranquilitzar-me, la meva paüra es feia més intensa. Sobtada- ment un soroll infernal em redregá els cabells. Al capdavall res. Acabávem de creuar-nos amb un altre tren, pero la barba em tremo- lava i el revolver m'havia vingut a les mans. Fa companyia un revolver, tanmateix!
Dintre meu la meva rao batallava con tra la por estúpida, que també era jo mateix,
puix jo mateix em feia les preguntes i les
respostes.
— Si aquella finestra es tanqués — em
deia — em treuria un pes del damunt. — Per qué no la tanques?
— Perqué no val la pena d'aixecar-me. — No, és que tens por.
— Por? Por de qué?
— No hi ha cap perill, que jo sápiga, en
tancar una finestra, baldament sigui de tren!
A més si tingués por no t'ho amagaria pas. — Si, tens por i no goses dir-te tu ma
teix que ets un covard.
No, covard no en sóc, perqué si em plau, la tanco.
— Aul dones, qué esperes?
Em vaig passar una má pel front i la suor em regalimá a gotes cara avail. Amb un es-
forQ desesperat váreig plantar-me dret da- vant la negror exasperadora. A l'anar a
prendre la corretja, jurarla que una má gla-
Qada va tocar la meva i que aparegué en el marc fatidic un rostre horrible, cadavéric.
Ulls dues i d'esma vaig disparar dos - 145
POR
Del llibre en preparació: NARRACIONS