Page 30 - civtat14

Cristofor de Doménec. No creiem, repetim-
ho, que hi hagi dins d'aquest liibre ni el miiior ni el terme mig de i'amic traspassat.
I aieshores no ens resta mes, com a peqa de
comprovació, que els articles pubiicats dis-
persament. En la seva joventut, Cristófor de Doménec, tot i essent, com sempre, per
damunt de tot, un filosof, era, parellament,
un humorista molt origina! (Revista Nova).
Més tard, conseqüéncia també de la seva
obra filosófica, va complaure's en trenar lli-
gams d'acord i de desacord entre els concep- tes de civilització i cultura, amb una gracia in
telligent molt personal (La Revista). 1 el re- cordem, per fi, com a autor de la fórmula deis «ciassicament clássics> per a distingir, d'en- tre l'obra deis antics greco-llatins, la part de
pura anécdota circumstancial de la part eter na i no moridora d'ells, exemplar per ais
moderns i que aquells ja havien rebut de les
géneres antecessores, — distinció entre el pur arqueologisme i el pur academismo deis classics, que diria jo, segons Sistema. Aques ta fórmula, definidora en sintetització del
concepte que ell es tenia format de la possi ble influéncia que els antics devien i podien exercir damunt la vida mental moderna, i ádhuc social, (jo no hi cree, en absolut), va
aplicar-la devotament durant molt de temps a les seves assimilacions de lectures i ens va
valdré algunos exégesis d'obres deis clas
sics, aprofitant l'avinentesa de les publica- cions de la «Fundació Bernat Metge», molt
belles de raonament, de seguretat en l'afir- mació i de claredat en les conseqüéncies deductivos (La Vea de Catalunya).
Pero qué pot representar tot aixo, si Cristófor de Doménec ha deixat una qua- rantena de volums inédits? No será irrisori, per tant, tot judici literari que hom vulgui fixar prenent peu del seu nom, si només co- neixem una partícula del conjunt creat? I no será lamentable, impiadosament lamentable, deixar de parlar d'ell, prescindint d'aquesta partícula, si la resta ingent ha tingut de que
144 -
dar, malauradament, inédita, i no pas, ben cert, per própia voluntat de I'autor?
Jo no sé si tots els sous amies, o els que es deien tais, s'ho deien partint del punt do mira de I'amistat amb Thome o amb el literat. A Thora de morir i després de mort, peró, per a nosaltres, escriptors, no ha de restar i pesar més que la seva obra. Parlo d'ell, dones, prenent peu de la part coneguda de la seva obra. I amb el secret intent de re-
prendre el monóleg quan la seva total obra inédita siguí, per descárrec de tots, publi
cada. I dignament publicada; com Cristófor de Doménec, gran inteTligent i gran dissor-
tat — per tant, dissortat dues voltes —, me- reixia ja en vida.
No m'esveren sempre els heterodoxos.
Com tampoc deixen d'esverar-me sempre
els ortodoxos. A Catalunya hi ha molta gent
convenquda de qué el món és una mena de ball de gala. Sense adonar-se per temps que
visquin, de qué la vida quotidiana és un car-
natge acarnissat. Que té d' estrany que certs combatents, decorats de ferides, algu
nos d'elles mortals de necessitat, no s'avin-
guin tothora a dansar al so ben conjuminat que Torquestra juga? Cristófor de Doménec, com tants,altres, no va avenir-se, ni a Thora de la mort, a bailar el seu ball seguint el pas dels altres. Les seves raons tindria. I no seré
pas jo qui les hi demani. Diuen que deia so- vint: «Nostre Senyor, que al col sigui...> 1 bé, dones: Thome que té la bondat adora ble de dir i de repetir exclamacions com
aquesta, tan purament irónica-ingénua-ado- lorida-acongoixada, pot anar-se'n a Taltre món amb el front alt i el cor tranquil. Hi ha tants ortodoxes, entre nosaltres, incapassos
de dir-lesl Que jugui, dones, tant com vul
gui, Cristófor de Doménec, a fer Thetero- doxe. Si jo fos el bon Déu, aquest bon Déu
«que al col siguH, Thauria rebut amb els
braqos oberts, per a fer-lo entrar a la Llum per tota una eternitat. I més i tot, si més hi bagues.
A. ESCLASANS