Page 29 - civtat14

CRISTÓFOR DE DOMÉNEC
Si hom accepta que la vida deis homes és una anécdota infinita, no tindrá res d'es-
trany que mentre viuen siguin judicats anec- dóticament. Davant la mort, pero, la cosa canvia. La Mort, amb majúscula, és un gran sedac de Hum pel costat classic, de tenebra
pel costat romantic. I molesta sobiranament
que després de l'acte del suprem balanceig hi hagi encara gent, escriptors per inés culpa,
disposats a encarar-se amb els difunts amb esma d'anecdotejar. Ni entorn de Thome com a home, ni al vol de i'home com a lite- rat, ningú no té el dret, a Thora de la mort d'un altre, de tractar-lo arrauxadament i por- tant Taigua al molí propi. Protestem amb tota i'ánima de Tespectacle donat per alguns
escriptors Catalans, i no pas autors menors, immediatament després del traspas de Cris- tófor de Doménec, com aquell qui diu quaii el seu cos era encara tebi del foe vital. I
protestem més enérgicament pel fet de qué TinteTlectual responsori despietat ha sortit
ensems, aquesta vegada, i simultániament, de Textrema esquerra i de Textrema dreta.
La mort de Cristofor de Doménec plan-
teja de nou entre nosaltres, i amb una gra- vetat potser difícil d'augmentar, el problema
inteTlectual de Catalunya. Heu's ací una vida de cinquanta anys Iliurada a Testudi, assimi-
lativament i productivament. Lector tenaq, era una escriptor inlassable. Hom afirma que ha deixat inédites unes cinquanta mil quar-
teTles, les quals, publicades, formarien una quarantena de volums. Compreneu béqué re presenta aixo? Representa una suma d'ener- gia mental ben tancada i barrada lluny de la claror del dia. I, encara, representa, tristís- simament, que a casa nostra és possible pas- sar-se tota una vida — tota una llarga vida:
cinquanta anys— treballant noblement, des- interessadament, en silenci absolut, dins un triple mantell de pobresa i en nuditat mar tirial, construint la manifestado tangible
d'aquesta energía individual sense que ningú es recordi d'un hom ni de que al món sigui. Per aquest camí, si els senyors editors ima- ginaris Catalans no es dignen donar fe de llur existéncia, la futura historia del nostre art inteTlectual caldrá fer-la damunt d'una restallera interminable d'obres inédites. I a la llista deis drets i deures del bon escriptor catalá será indispensable inscriure-hi Tarticle
següent: — La primera cosa que ha de fer un literat, si desitja que la gent es fixi, de
lluny, en la seva obra inédita, és aquesta: morir-se.
Per a parlar de Cristofor de Doménec,
dones, no tenim més element de judici que el petit fragment publicat de la seva prodúc
elo: «Carnet d'un heterodox>, i els múltiples
articles escampats per ci per lia. Ben poca
cosa si hom ho compara amb la part no pu
blicada. I d'importancia molt relativa. El
«Carnet d'un heterodox» és un aplec de les
seves notes publicades en la secció d'aquest
títol damunt del setmanari Justicia Social.
Són, evidentment, trassats rápids, anota-
cions nerviosos, equacions cerebrals i siT
logismes cordials dibuixats i resolts amb má
segura pero compromesa, amb els quals «Brand» compila el seu comés de coTlabora-
dor, sovint, per dir-ho així, pensant amb els
tipografs que l'esperaven per a compondré. No cree que el bon Cristofor de Doménec surti sencer i armat de la lectura d'aquest volum. Hi ha en ell espumes vives de liris- me humaníssim, llampecs logics i profundi- tats psicologiques - «Jo sóc el primer psi- coleg de Catalunya!» deia sovint ais amies que Tescoltávem sense contradir-lo —, peces disperses del vast mosaic filosofic en etern muntatge. Hi ha, pero, al costat d'aixó, molta palla. I hi ha, encara, aquelles desvia- cions incoherents, i aquelles grasses i des- fermades derivacions popularesques, tan ca- racterístiques del procediment expressiu de
— 143