Page 28 - civtat14

LA TEULADA DE VIDRE
Els mots ordre, seny i cultura han esde-
vingut, mantes vegadas, entre nosaltres, to
pics lamentables. Sovint els hem vist emprats
pels individus menysindicats per esgrimir-los com armes de doble tall. Sovint sota la cui-
ra^a més o menys consistent d' aquelles
paraules, hom ha intentat ocultar una inepti tud o una feblesa reconeguda propiament,
per bé que inconfessada ais ulls deis estranys. Hi ha qui entre nosaltres s'ha passat el temps
llenqant blasmes i conceptas pejoratius (com vulgarment se sol dir, fent 1' home) total per arribar, al capdavall, a cometre ell mateix els vicis o negligencias que adés havia cen-
surat.
Sempra hem esguardat de reüll aquells
pedants, aquells pseudo-intellectuals que es
passen la vida parlant d'astil, de vulgarismes i d'altres coses així per arribar a publicar alls,
després, un aplec de novel'letes o un Ilibre de versos on les imperfeccions de fons i
forma esdevinguin ban notorias. Amb quina
autoritat, podeu dir-los llavors, esgrimían vosaltres abans aquelles armes rovellades?
On era el vostre ordre i la vostra cultura? Els noms que poden alqar bandera d e-
xemplaritat, que en aquest cas concret ho és també de dignitat, són tan clars, tan escassos
com vulgueu. Feu-ne, sinó, la prova amb els textos a les mans de cadascun deis més caracteritzats per l'obsessió esmentada.
És divertit, tanmateix, el pedant que adés retreia vulgarismes i grolleries, i acaba per cometre-les ell mateix, per bé que, natural-
142 —
ment, d'una manera involuntaria. Tothom
qui practica amb menor o major assiduTtat les tasques literáries ve obligat a exercir-les
amb un mínimum de dignitat i de noblesa. Aixo és incontestable. Aquells, pero, que fan oficialment u oficiosa el paper de critics en cara que siguin a les revistes, hi vénen més
obligats.
Resulta ridícul que un quídam amb ribets
d'intehlectual us escometi de bones a prime-
res, amb cops baixos, sense altra preparació
que la d' haver llegit quatre novel'les folleti-
nesques d'autors madrilenys de la pitjor esco la i haver passat els ulls de tant en tant
damunt les planes d'una revista francesa. No n'hi ha prou amb aquest bagatge superficia- líssim per alqar bandera de combat. Cal haver-se sotmés, abans de signar una rubrica bibliográfica qualsevol, a un pacient i llarg entrenament, a proves més serioses i, sobre- tot, solides.
Noteu, només, amb quina forma parlen deis classics editats per la Fundado Bernat
Metge aqueixos minyons que a cada pas em- pren el mot Forma amb majúscula i tot. No teu, encara amb quin estil i quina sintaxi de manobre il'lustrat ho fan per a deixar-vos més convenquts de llur formació. Empren,
noresmenys, un to de suficiencia, d'home que sap de qué va, que us deixa astorats. Qualsevol que no els conegués a fons creu- ria que a llur costat, els humanistes auténtics
són uns ignars.
Jaume glosa