Page 27 - civtat14

que ara regenta la Zauia, a qui els mejaznies besaren les mans i les robes respectuosa-
ment, prenent-me per altre, em demaná un escrit on advertís ais soldats el respecte que
calla teñir a aquella casa sagrada. El Ham- brich funda també la Zauia de Sidi Butmin, de Targuist. Descendent d'ell és avui El Fel-láh, el moro més prestigios de la co marca.
La gent de l'Uarga és de natural pacific. Tant ais franceses, que hi arribaren primer, com ais espanyols, que se'n possessionaren després, eis ha costat ben poca resistencia ocupar la valí. Els homes, i les dones també, m'han semblat menys recelosos que els d'al- tres bandes del Rif. Quan passava per Ma-
rad, retornant de la llarga jornada de Yebel Lerz, el cáid de la cábila va voler de totes passades dur-me a casa seva. Estava advertit que calia esperar a la porta fins que qui feia la invitació, havent-se avangat, tornava per a fer-vos entrar: uns breus moments de davan- tera per a advertir a les dones la presencia del foraster i fer-les amagar. Ell m'introduí a casa seva i em mená a la cambra alta per sortir a l'eixida, a quatre grapes, per l'es- quifida portella que hi dona pas. Allí, amb ell i son fakih o secretari, i els dos mejaz nies acompanyants meus, asseguts en el bal eó empostissat, de cara a la muntanya, les hortes a baix i el riu al fons, ocult pel no
gueral, engolírem un seguit d'ous ferrats
banyats en oli fose, amb el pa d'ordi. El sol se n'anava a la posta mentre el te fumava
ensucrat i perfumat d'herba de Sta. Maria. Durant la cerimonia el cáid mostrá desitjos de conéixer la meva pistola. I féu semblant de restar-ne meravellat. Volia que li vengués de totes passades i calia veure amb quina
jola apuntava amb ella i com sabia simular
Tespetec del tir i el brunzir de la bala. A l'endemá en passar altre cop per Marad, de boíl matí, valí ainunt, ell ja tornava, amb
quatre admiradors, d' engegar uns quants trets amb una magnífica espingarda. El pri-
vilegi d'ús d'arma, que ara, entre els indi- genes, está reservat ais cáids i autoritats su
periors, sembla que al de Marad és, de tots, elquemésfeliqelfa.Amijaquenolapis
tola, va poder treure'm, com a darrer recurs, un parell de cartutxos.
A Tiguentz, el chej Sidi Mohamed Ben Ali Arradi, veient-nos passar per a escalar el Tidíguin, ens féu acompanyar per fami liars seus, i en retornar no ens va deixar
partir sense menjar abans a casa seva.
Aquests ápats improvisáis eren per for(;a sense earn. Altre cop vam haver d'encarar-
nos amb els ous ferrats i ous durs, submer-
gits en oli daurat, finíssim, i amb pa d'ordi. Després amb la blanca mantega i la mel, excellent combinació per a untar el pa ne-
gre. I, en acabant, dos litres per hom de llet
agra que us fa passar la set i us treu la lle- fiscor de les grasses. Els mejaznies que el
dia abans havien assistit al te del cáid, a
Marad, no podien estar-se de remarcar que el chej de Tiguentz, tot i la seva categoría
inferior, era molt més ric, i sobre tot, molt més espléndid. Cosa fácil de conéixer no so- lament per l'abundor d'os, l'oli selecte, la
mantega i la llet tan abundants... ans encara
per haver-nos deixat fer el te preliminar a nosaltres, sense mesurar el propietari la
quantitat de droga per a cada infusió, ni el sucre, ni l'herba de Sta. Maria...
Seria un desencís per a mi pensar que els convits de Marad i Tiguentz foren cosa
protocolária o de pur compliment. M'estimo més creure en llur espontaneitat i frescor.
Sigui com sigui, pero, he de guardar deis
pocs dies passats a Ras Uarga, la formosís- sima valí on el cedre i la vinya s'abracen de
cara al sol, el més grat deis records.
P. FONT QUER
- 141