Page 26 - civtat14

les hortes es fiquen per entremig. Soviiit, dessota el nogueral, les parets cobertes de molsa i de falzia, amb mil menudes gotetes verdes com maragdes per la Hum que cola el fullam, descobriu la font de tots, i sentiu
el degotís de l'aigua que s'hi escorra.
Així són, veritables poblets de pessebre,
Zarkat, El Knatar, Marad, Ebarkchichen, At-Taren, Taorert, Tiguentz i Tamadit, lle- vat d'un parell, tots a la vora esquerra de
l'Uarga, a la solana, que he pogut visitar un a un en completa pau. Pentanyen a la cábila
de Beni Bunsar, que compren gairebé tot el Ras Uarga. Están situats entre 1200 metres
(El Knatar) i 1370 (Zarkat).
Els conreus de tota aquesta valí són poc
extensos. La majoria hortes prop del riu, o bé en qualque planell regable. El cereal que més s'hi fa, de terres primes i fredes, és el
ségol, que anomenen tachentiz. Amb la seva
palla cobreixen els terrats de les cases. Amb el gra molen farina en molins primitius que
l'Uarga fa rodar. Pel juliol, el sol bleidor i les cigales cantant, he vist pels vessants en-
solellats colles de mores amb un cistell llar-
guerut a l'esquena, en mig de I estepera, collir les capsules madures de \'erguí, I este
pa del ládan, per a moldre'n les menudes sements color tabac i fer-ne farina. Un moro
de Marad em contava que mesdada amb la d'ordi o de ségol fa tan gustós el pa. Aquest costum ha originat, potser, la creenca es campada pel Rif, que la gent de l'Uarga, essent pobríssima la comarca, s'alimeita de reís i d'herbes del bosc.
A les hortes hi he vist patates, cois, biat de moro, mongetes. carabaceres les nos- tres plantes del regadiu. Peró, per ci per Ha
algún campet de cánem índic, per ais fuma- dors, o qualques mates de tabac. El clima de
l'Uarga no hi deixa arribar les optímcies o fi- gueres de pie, que tant abunden al litoral ilel Marroc. A la solana, peró, hom hi ven de tant en tant algunes atzavares i hi florei- xen i tot. amb qualque especie litoral, com la caicera (Ampelodesnui rnauritauiaun), tan abundosa a les costes de Gariaf i a les del Rif. A la solana, també, és on hi ha les
figueres. molt més escasses que a la tosía, naturalment, i que cal fecondar, cabrafigant-
140 -
les amb figues máseles, que van a cercar terres enllá de migjorn, cap a Tagsut i Pes.
Apart la noguera, que és el fruiter més fre-
qüent, sense ésser-hi massa abundosos, hom hi ven cirerers, pruneres, albercoquers, po
nieres, codonyers ; molt més rar, algún magraner.
A l'Uarga viuen de l'agricultura. La ra- maderia no és pas floreixent, car els prats són poc extensos i al cor de l'estiu arriben a ressentir-se de l'eixut. La riquesa forestal no és aprofitada més que per a les escasses necessitats de la valí, per a la construcció i com a combustible gairebé exdussivament. Quant a la industria pot dir-se que és nul-la, si exceptuem la rudimentaria molineria, i l'extracció del quitrá de cedre, en forns de terra cuita dins la mateixa cedreda. Aquest quitrá (El ktran de ¡erz) té molta estima entre els indigenes per a guarir diverses ma- lalties del bestiar; també el porten a vendre a Pes.
Comercialment Ras Uarga té més rela- cions amb el sud que amb la costa. El camí comercial travessa Yebel Lerz per la més alta collada i va a Tagsut i a Ees. Les vies de comunicació són corriols muntanyencs
per on tranziteti amb pena les bésties de carga, pel que fa a les deis indigenes, ases exdussivament. La que va a Tagsut i a Pes
pel Yebel Lerz puja des del nivell del riu, a 1200 metres, fins a més de 2000 que té el
coH. Una altra segueix valí amunt cap a Re tama; la del nord és la de Tizzi Ketaf, vers Targuist; una altra baixa pel curs de l'Uarga.
La cábila de Beni Bunsar concorre al sok del diumenge que es fa més avail de Zarkat; ella no en té cap de propi. De Tagsut porten els articles de ferretería, tan famosos allí, les armes, quan en podien teñir, i els cuiros treballats.
Els infants de Ras Uarga van a estudi a la Zauia de Sidi Mohamed el Hambrich, que funda aquest influent personatge ja fa una
pila d'anys. És una caseta amb un pati da- vanter, (>culta sota frondosos alzines, vora el poblet de El Knatar. Allí els nois aprenen de Hetra i els versides del Coran. El santó