Page 17 - civtat14

LA VIDA ARTÍSTICA RETORN A LA NATURA
En aquests nostres temps tan eixuts de tot qo que és cordial i tan rics d'intei'ligén- cia, el retorn a la vida simple del camp i el contacte amb la naturalesa, tan muda, i tan eloqüent per qui sap veure, és molt reco- manable.
Em plau recomanar aquest retorn a la
natura, en aquesta hora volgudament huma
nista, peró massa sovint donada a un huma- nisme incomplet. La paraula classicisme, so
vint té regustos de Liceu de segona ense-
nyanqa: hi ha molta gent que s'acontenta amb les simples apariéncies del greco-llatí
Per altre cantó la hiperestéssia moderna —
i el que és pitjor els que tenim una salut de
bou fan el neurasténic — confia en abastar
un art massa abstráete; un art deslligat de la
vida, i per tant, un art tancat a la compreri- sió més afinada. Caldrá, dones, que hom
tingui el plaer de tocar de peus a terra. Cal drá que hom es sápiga encisar amb els es-
pectacles naturals.
Per evitar els perills del maragallisme
com escola, hem conduit les lletres i les arts
per camins anticordials i cal que hom consi-
deri, molt aviat, els perills a qué pot con-
duir-nos la nostra pose intel'lectualista—exa-
geradament intel lectualista. Per la meva
part considero bona part del moviment intel
lectualista, que afecta la millor zona literária i artística catalana, com absolutarnent des-
focat d'orient, i, sobretot, com tristament
esterilitzador.
Un bon bany de natura, convé ais nos-
tres homes, els quals amb el bagatge reto- ric i técnic que porten no és probable que
caiguin en l'extrem contrari: en un ruralisme o en un naturalisme anecdotic i sentimenta
lista. La natura 1927, és molt diferent de
l'época del nostre modernisme: la nostra sen- sibilitat s'ha enriquit. La natura avui se'ns
presenta amb ropatges nous, que el nostre sentiment líric ha d'aprofitar per a renovar-se.
Ens cal un bon bany de natura: fer repo sar una mica els cervells i els nervis. Cal deixar un quant temps tots els Ilibres i totes les teories, per a reviure en la pura realitat natural tot el qué en els Ilibres i teories ha- víem aprés.
Aixo és tot el contrari del pintar aqua
relles per a ús de turistes. La retórica i la
geometría que havem empeltat en la nostra
sang, ens privará de caure en banalitat. Hem d'arbitrar la natura; 11 hem d'imposar un or-
dre; peró a la vegada aquesta nostra volun- tat formal no ha d'ésser cosa esterilitzadora,
sino que hem de desitjar pel nou estil savie- sa i espontane'ítat a l'ensems. Cal que la geo metría i la retórica no estrangulin la passió creadora; cal que la vida no morí o no min- vi en les nostres mans ávides de forma.
Anem a la natura, per evitar la deca- déncia de fer un art insoportablement pe dant. Aquesta, cree jo, és la més adequada
prescripció terapéutica, en aquest moment de classicisme, eixuts — incomplets — i de
neurasténies superrealistes.
Rafel BENET
- 131