Page 18 - civtat14

D' UN VIATQE BOTÁNIC AL RIF
L' ALTA VALL DE L' UARGA
Si de Targuist estant, que no dista més de trenta quildmetres de carretera de la riba mediterránia de Torres d'Alcalá, hom vol
dirigir-se a l'Uarga, solament hi té quatre hores de cami. Cal baixar al Quis, sobre el
qual s'estén i'ample planell de Targuist, pu jar les muntanyes de la vorera dreta des de 950 metres, que té el Hit del riu, fins a 1300,
seguir aleshores pianejant una estona i pujar altra vegada deixant a l'esquerra els poblets
d'Asnia, Anguni i Harroden, bastits sobre una llargueruda Henea de terra cendrosa, ar-
gilenca, fins a 1400 metres, per continuar amb suau pendent cap a Tizzi Ketaf, a 1500.
Tizzi Ketaf és una collada interessant, divi soria hidrográfica de les conques atlántica i mediterránia: aigües enqá vessen al Guis, i
aquest riu aboca a la badia d'Alhucemas,
aigües enllá, cap al SW. van a un afluent de r Uarga, que baixa de Bu-Meziart. Tizzi
Ketaf está a mig camí si fa no fa entre Tar
guist i rUarga. Cal pujar encara unes colla- des fins a 1650 metres des d'on, de sobte,
s'albira cap al SW. I' ampia valí superior
d'aquell riu; aleshores el camí emprén la da- vallada de forta pendent i porta al poblet de
El Knatar, que vol dir «dos ponts», el segon deis quals, una passera de bigues de cedre d' una sola peqa, travessa el riu üarga a
1170 metres d'altitud.
L'Uarga és un deis rius importants del Marroc, que porta ses aigües a l'Atlántic. Neix entre les dues serres més notables, per Hur altitud, de l'Atles Rifeny, el Yebel Lerz i el Tidíguin, de 2350 i 2450 metres respec- tivament. Allá on aqüestes dues muntanyes,
cap a ponent, s'abaixen per a enllaqar-se, al coll que porta a Ketama, pren origen l'Uar
ga, que corre uns quants quilometres, tot al llarg de Yebel Lerz, de ponent a llevant.
132 -
A aquesta valí superior del riu els indigenes l'anomenen Ras Uarga, que és com si di-
guéssim «cap o fonts de rUarga> Més avail de Zarkat, i a una altitud de 1100 metres, el
riu torq i pren sobtadament la direcció sud i
després la de llevant a ponent que és la ge neral del seu curs.
Durant la campanya botánica que he fet al Rif a la primavera i estiu passats, he tin-
gut ocasió de conéixer Ras Uarga. He sojor- nat al poblet de Zarkat dos dies pel juny, el
13 i el 14, i quatre pel juliol, des del 13 flus al 17; he pujat dues vegades al Yebel Lerz,
(') fins al dm, i seguint la ribera, he remun- tat fins a Tiguentz i Tamádit, el darrer po
blé de Ras Uarga; al cim del Tidíguin vaig intentar pujar-hi el 14 de juliol, pero l'excés
d'acompanyants, quatre mejaznies o policies moros, i tres personatges de Tiguentz, no em va permetre arribar més que fins a 2000 metres. Contaré breument com és aquesta alta valí de l'Uarga, tan diferent del qué hom acostuma a imaginar de les terres del Rif.
***
La valí alta de l'Uarga té unes tres lle-
gües de llarg, i, com he dit, és orientada de ponent a llevant. Está formada per la serru lada anomenada Yebel Lerz al migjorn i
pel Tidíguin o Yebel Quebir a tramuntana.
Aqüestes dues serres teiien forta pendent i la valí, en conseqüéncia, és relativament es-
treta. És rica d'aigües, que s'hi escorren
principalment del Yebel Lerz; pel Tidíguin, també, tot i l'aspecte sec i rocós de sa ves-
(1) En les cartes figura amb els noms de Yebel Arrez o Arez. Jo he sentit sempre pronunciar Yebel Lerz (o millor
/ears, que vol dir cedre).